ACPV i altres entitats de territoris amb llengua pròpia reclamen més quotes de català, basc i gallec a la nova llei audiovisual

Posted by

Acció Cultural del País Valencià, 22 de febrer de 2022

Plataforma per la Llengua, Òmnium Cultural, Kontseilua, A Mesa, Acció Cultural del País Valencià i Obra Cultural Balear demanen als partits dels seus territoris que esmenen el projecte de llei del govern espanyol i forcen a PSOE i PODEM a augmentar la presència de les llengües minoritzades a la reforma de la llei audiovisual

Sis entitats de l’Estat espanyol tornem a visualitzar un front comú, tal com ho vam fer al desembre a Madrid per a demanar als partits polítics catalans, valencians, bascos, gallecs i balears que utilitzen el seu pes polític per forçar el govern espanyol a augmentar la presència de les llengües minoritzades a la nova llei audiovisual, que es començarà a tramitar al Congrés dels Diputats aquest mateix febrer.

Les entitats reclamem als partits dels seus territoris que esmenen el projecte de llei espanyol durant la tramitació parlamentària per tal de garantir una presència substancial de doblatges i subtítols en llengües oficials de l’Estat diferents del castellà a totes les plataformes audiovisuals amb independència del lloc on tinguen la seua seu.

A desembre aquestes entitats vam realitzar una reunió a Madrid en què posàrem damunt la taula els eixos en els quals hauria de pivotar la nova llei per a garantir els drets lingüístics de tota la ciutadania. D’aquesta manera, vam presentar una declaració amb set punts que calia prendre en consideració en la futura llei.

La pressió política i social exercida fins ara ha motivat que s’obligara a les plataformes amb seu a l’Estat a incorporar els doblatges i els subtítols ja existents als seus catàlegs “sempre que estiguen disponibles i siga tècnicament viable”, un matís que les entitats reclamem eliminar per evitar possibles elusions del compliment de l’obligació.

A la vegada, el Ministeri que presideix Nadia Calviño va acceptar crear un fons de 10,5 milions d’euros, mesura que les entitats veiem com a clarament insuficient. D’una banda, es tracta d’una partida pressupostària que pot no tenir continuïtat en el futur i, de l’altra, la seua efectivitat depén de la predisposició de les plataformes a l’estranger d’aprofitar aquestes subvencions. És per això que les entitats demanem que la presència de continguts en català, basc o gallec en aquestes plataformes no depenga de la voluntat de les plataformes situades a l’estranger sinó de quotes concretes contemplades a la llei com en el cas del castellà.

Les entitats també reclamem que les quotes d’inversió i producció de nous continguts en versió original en aquestes llengües siga més alta de la prevista inicialment en el projecte de llei. L’acord estableix que les plataformes hauran de destinar-hi el 0,5% de la seua facturació anual a l’Estat, un percentatge que es traduiria a uns 15 milions d’euros aproximadament, una xifra clarament insuficient. Per això demanem que siga de, com a mínim el doble, corresponent al pes poblacional dels territoris amb llengües pròpies diferents del castellà.

Una nova llei pels propers deu anys

La tramitació de la reforma de la Llei General de Comunicació Audiovisual de l’any 2010 ve obligada per la transposició de la Directiva europea sobre la matèria que es va aprovar l’any 2018 i que contempla, com a novetat, la possibilitat dels Estats Membres d’incloure obligacions de finançament anticipat per les plataformes situades a l’estranger. La directiva assenyala amb claredat que les legislacions estatals es deuen situar dins de la Convenció de la Unesco de promoció de la diversitat cultural.

Les entitats constatem el menyspreu absolut que han tingut la majoria de plataformes internacionals per les llengües pròpies dels diferents territoris de l’Estat durant els gairebé deu anys que fa que algunes d’aquestes començàrem a instal·lar-s’hi i és per això que clamem que no es pot deixar passar una oportunitat -la reforma de la llei audiovisual, que es produeix aproximadament una vegada cada deu anys- per establir obligacions lingüístiques molt clares cap a aquestes.