Vivim temps convulsos com en d’altres ocasions de la Història

Posted by

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA – Les Corts – 7 de juny de 2017

Mai m’agradat llegir per llegir. Més ben dit, llegir novel·les sempre m’ha provocat basques perquè queia dins el relat. Em vaig guarir d’aquest mal fa més de trenta anys

El meu esperit va rebutjar per primera vegada una novel·la d’un acreditat autor. No vaig caure en el relat que vaig considerar d’una absoluta absurditat

Prefereixo llegir textos que objectivament m’interessen sigui per utilitat o necessitat. Diuen que “el llegir no us faci perdre l’escriure”

La meva mare em deia, quan era jovenet, que les persones a certa edat ja no canvien. Com a bon adolescent vaig posar aquesta idea a l’armari

Malauradament mai no he estat un bon comunicador perquè mai he pogut fer canviar d’idea a ningú, per molt bona que fos la idea a transmetre

Aquests, els que es defineixen ateus, enganyen el personal. Ho diuen sovint per fer-se notar. Sí que crec que les persones que no ten fe puguin ser reconegudes com a agnòstiques. Viuen en el pitjor dels casos al marge de la figura de Déu

He reconegut durant la meva vida persones guiades pels pecats capitals. Vaig haver de suportar durant anys la supèrbia d’un superior. Treieu-ne ferro a l’afer perquè al final us farà riure i tot

He viscut coses pitjors com aquell situat en l’ateïsme personal que gestionava els pecats capitals a plaer, tots i cadascun d’ells. Quan se situava en un, desprenia felicitat fins al punt de fer-te venir basques

Una vegada vaig veure i sentir persona que li va plantar cara, el golut va haver de callar. Mai jo m’hagués atrevit a fer aquesta denúncia in vivo, però vaig comprovar que el meu criteri era bo en la meva estricta solitud

El meu consell, si serveix de res, és ridiculitzar tot rient el neci fins fer-vos un fart de riure perquè deixar-se endur per elements com aquest, a part de ser ridícul, fa mal a l’enteniment

Aquesta mena de pecats estan distribuïts arreu del món. Aquests fantasmes que sota l’epígraf de savis es creuen molt poderosos, fins arribar a considerar-se déus de l’Olimp

Ho embruten tot, i fan servir tota mena de mètodes. Conec un francès que volia jugar amb mi, va perdre sempre tot i que era poderós. Va donar ordre al conserge on era perquè l’avisés si em veia entrar amb alguna dona a l’habitació

En efecte va veure-hi entrar una dona, però va resultar que era la meva dona que m’havia vingut a veure. Li va sortir el tret per la culata, el vam deixar amb un pam de nas

Però no en va tenir prou, va continuar molestant-me fins que al final, per calendari, el vaig perdre de vista per sempre més. Va quedar autoemmerdat fins el coll

Molts africans em diran per estic carregat de punyetes perquè, quan una dona s’hi posa bé, cal aprofitar-ho. No hi ha pecat capital que sigui pitjor que un altre perquè sempre tenen com objectiu una segona persona o més

Les diferents situacions provoquen un mal d’estómac considerablr o fins i tot poden fer perdre la dignitat a la víctima

Africans, us demano que no us deixeu endur per les baixeses d’Europa. Gestioneu-les bé perquè, si no, acabaran amb vosaltres. El meu consell és que sapigueu mantenir els millors valors de la vostra terra, no doneu la volta als mitjons perquè ho perdreu tot sense adonar-vos-en