València continua essent un model

Posted by

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA – Les Corts – 1 de juny de 2017

La catalanofonia és heterogènia. Visiteu-ne cada comarca, ho veureu. Cada comarca té les seves sensibilitats

València és híbrida de naixement des que Jaume I la va colonitzar amb aragonesos i catalans. La costa és d’origen català, l’interior és aragonès. Avui dia tota la catalanofonia és híbrida.

La superfície de la catalanofonia és d’un 13% del territori espanyol, la població respon a un 25% del total. El 43% dels africans que viuen a Espanya ho fa a la catalanofonia

Una anàlisi genètica de la població espanyola, anterior a les grans migracions internes del segle XX, demostra que el 61% d’aquesta població espanyola és d’origen íber, un 20% és oriental i el 19% és d’origen magribí

Han fet també un seguiment dels desplaçaments de la població espanyola, però han quedat fora del gran públic. El Llibre blanc dels nascuts a Àfrica (SDRCA, 2012) demostra que la major part de la  població d’origen africà és marroquina. Aquesta presència disminueix de nord a sud de la catalanofonia. La presència algeriana disminueix de sud a nord

Barcelona i València continuen essent Cap i Casal. Si visitem aquestes dues ciutats veurem que tenen moltes coses en comú. Continuen sent ports importants de la Mediterrània

El substrat cultural d’aquestes dues nacions espanyoles és essencialment equivalent. Per contra les Balears segueixen un model molt insular. Ser illes exigeix triar tot i que defensen que parlen català

Els africans immigrats sovint es decanten per l’ús del castellà perquè segons diuen és la llengua oficial d’Espanya encara que n’hi ha que defensen el català / valencià / balear

La principal raó que tenen els immigrats africans és que així segueixen el model lingüístic del seu país d’origen. Els berbers a més de parlar la llengua oficial àrab també parlen la seva llengua pròpia amazic.

A més de l’àrab, tota llengua oficial és europea: anglès, castellà, francès, portuguès. Quan et desplaces a l’Àfrica francòfona, com el Camerun, s’exigeix que parlis molt bé el francès, llengua per la unitat nacional. A partir d’aquí entren les llengües africanes