Una d’indis ?

Posted by

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA – Les Corts – 24 d’octubre de 2018

Tinc un compromís amb Àfrica des de 1985 gràcies a un entorn multicultural. L’Ajuntament de Barcelona va declarar Barcelona ciutat intercultural, però va arribar quan tots els africans presents ja s’havien fet la vida

Aquest lapsus de l’Ajuntament el paguen els africans i els que no són africans. L’Ajuntament ha creat unes quatre oficines que encara funcionen molt rendiblement, però va arribar tard

L’Ajuntament com a Cap i Casal hauria hagut de preveure la magnitud de la tragèdia així com el seu status d’hospitalitat

L’Àfrica va dur a Barcelona persones que en el nostre medi es van sentir forasters, és que el que es pot definir com a reagrupament racial. Cadascú ha refet la seva vida com ha pogut, però sovint fent mala imatge

No és just que només els barris més pobres hagin fet espai als africans. Tot ha funcionat com la llei de l’oferta i la demanda. Cal afegir que els barris més pobres n’hi ha genralment més d’autòctons que de forasters

Tenint en compte com han anat les coses tot funciona a la perfecció d’acord amb les autoritats. L’engranatge de l’ensenyament obligatori està fent molt bona feina. Professores molt dedicades posen a nivell els seus alumnes, creant un engranatge junt amb els pares de les criatures

Afortunadament Barcelona és una de les ciutats menys racistes d’Europa

A mi el que més m’ha sobtat és que s’hagi fet servir el mateix model de les migracions, que es van donar dins d’Espanya, poc temps després d’cabar-se la Guerra Civil

M’ha sobtat perquè aquí no ha canviat res. Jo vaig veure immigrats de bona part de la resta d’Espanya mig traumatitzats perquè no sabien on anaven ni sabien com solucionar part dels seus problemes

Tanmateix, molts africans et diuen que s’hi viu millor aquí que en d’altres països de la Unió Europea. Per tant, volen arribar a casa nostra, cosa legítima, però, vista l’experiència, més valdria començar a tancar l’aixeta. Quin acudit, oi ?