Un bon negoci

Posted by

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA – Les Corts – 27 d’octubre de 2018

El Llibre blanc del comerç amb Àfrica (SDRCA.es, 2012) posa de manifest que Espanya té superàvit comercial amb una bona colla de països africans. En un temps que l’opinió pública considerava que els immigrats ens treien el pa de la boca, aquests nouvinguts omplien les arques de l’Estat

Està clar que aleshores una gran part dels africans omplien forats que la gent del país no volia fer. El fenomen va ser molt curiós en tots els rams. Posem per cas d’un ofici com a pintor. Un pintor considerava que era perdre el temps pintar determinats encàrrecs, en el seu lloc s’hi van introduir els africans

Dit d’una altra manera, els immigrats han apujat el nivell socioeconòmic dels autòctons. No sabria trobar ara una informació que és de ministeri: quin és l’impacte dels immigrats sobre el PIB ?

Es pot veure que to això és una voràgine. Cal recordar que fa uns quants anys va entrar el temor de les autoritats que fins i tot s’haurien de tancar escoles per manca d’alumnes. Inclús es va fer una campanya perquè les dones en edat fèrtil tinguessin fills o més fills

En aquesta època es feien projectes per adaptar les escoles a residències geriàtriques. Actualment les mestres i els mestres no es poden treure la feina de damunt integrant tant com sigui possible els fills d’immigrats. Aquesta tasca ha esdevingut total en escoles i instituts

En aquest tema de l’ensenyament hi ha l’ull de l’huracà, perquè d’escoles i instituts sortiran els nous nacionals que participaran de la vida social

Considerem els funcionaris de les administracions, n’hi ha que dediquen els seus esforços en aquest tema tan agre com és la immigració. Amb tot el que s’ha esmentat i més, es pot veure que la immigració no és altra cosa que un negoci