Tutoria

Posted by

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA – Les Corts – 9 de juny de 2019

Vaig fer de tutor algunes setmanes d’una universitària camerunesa perquè ella volia fer un màster de castellà que de poc no va ser també de català. L’accent català era perfecte més que el de castellà que l’havia après a Yaünde

Va ser tot un ral·li empadronar-la, no us ho podeu imaginar. Quan vam sortir de l’Ajuntament empadronada, la van dirigir a l’Instut Nacional de la Seguretat Social. Era just el temps que en Mariano Rajoy va fer sortir tots els estrangers de la Seguretat Social

L’opció (única) que va tenir va ser fer-se d’una mútua, aprofitant la pòlissa que tenia al Camerun. Això és el que van fer els immigrants d’aquella època, però que podien pagar-la

Aquesta notícia va ser font de comentaris a la premsa, fins fa poc tornar als orígens perquè ara també s’admeten estrangers. Això ha resultat en una bona part d’immigrats.

Com a tutor vaig haver d’ambientar-la, fer excursions per veure monuments com la Sagrada Família, la Seu Vella de Lleida i moltes coses més com el passeig de Gràcia a qui va agradar d’allò més

Vaig notar en ella una sèrie de mancances pròpies de la seva baixa inculturació. No vaig parar fins trobar la solució del problema. La inculturació és tot allò que s’aprèn des de petit sense que ningú et digui res

El xoc amb la nostra societat va ser notable, però s’hi va anar adaptant. Fins a allò que nosaltres no hi donem importància, per ella era molt important. Costava parlar de segons què

Al final tot arreglat a l’entrar a les aules de la universitat. Una persona que faci de tutor pateix per aquest gran salt geogràfic. Us he de dir que potser vaig ser massa paternalista amb ella, però no és difícil de caure-hi

La idea que tens és que no li falti de res perquè al cap i a la fi ha vingut a treure’s un màster per la qual cosa ha de tenir temps d’estudiar. El turisme cal reservar-lo unes hores del cap de setmana

Aquesta noia era d’un grup de 5 corresponsals al Camerun tot col·laborant amb la nostra revista “La veu d’Àfrica”, encara viva per molts. Jo estava obligat perquè tot sortís més que millor.

Aquesta noia estava ben preparada a la Université de Yaoundé, encara que estaven marcats per una relativa manca de recursos pedagògics