Tunísia

Posted by

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA – Les Corts – 29 de juny de 2018

Tunísia va ser durant molts anys la meva musa africana. Potser va ser la trobada durant mesos amb una noia tunisiana que també feia el doctorat en la mateixa universitat francesa (1985)

Hi vaig trobar la resposta popular del que s’entenia per islam. Tot plegat resultava molt familiar. Seguint el que va dir un Papa de mitjans s. XIX, vaig veure clar que tot qui segueix una religió té obertes les portes del Cel

Tunísia em va resultar molt hospitalària gràcies a qui en fou pare de la pàtria, Habib Bourguiba (1956-1987), però el cop d’Estat de Zine El Abidine Ben Ali (1987-2011) va dur la desgràcia per culpa de la corrupció del règim amb la col·laboració de la seva muller

La primavera àrab de 2011 va afavorir la fugida del país de Ben Ali i la seva dona. La situació social va resultar molt tocada per la primavera àrab perquè el país va entrar en una voràgine

La principal font d’ingressos de Tunísia era el turisme, que fa poc s’ha anat recuperant. Els atacs d’estat islàmic va posar en perill aquesta font d’ingressos. Tot fa pensar a hores d’ara que Tunísia ha recuperat el camí de la seva història tot fent-lo.

Sembla mentida que la cobdícia pugui enfonsar un país duent-lo durant temps en la ignorància. Tunísia ha tornat a enfilar el seu futur gràcies els acords assolits pel Quartet, persones de la societat tunisiana que va posar punts de sutura a les ferides. El país va recuperar l’esperança, però encara feble

Tunísia ha pogut frenar els atacs d’estat islàmic, podent retornar cap el turisme com a font més important d’ingressos