Tunis

Posted by

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA – Les Corts – 26 de gener de 2019

Fa anys en Pep Bernadas d’Altaïr a Barcelona em va fer una correcció d’una part del meu discurs. Jo feia una apologia del món àrab basada en l’amistat d’una noia tunisiana que l’atzar ens va fer coincidir en un laboratori d’una universitat francesa

Tenia raó quan deia que s’ha de saber distingir entre les experiències universitàries amb les del món real. Sí, Tunis no és Barcelona

Tunis (en àrab, Tūnis) és la capital de la República Tunisiana sense interrupcions des que els almohades li donaren aquest títol l’any 1159 i la dinastia dels hafsides en va confirmar el seu estatus al 1228.

També és la capital de la governació homònima des de la seva creació, el 1956. És el centre de les activitats industrials, comercials, culturals i polítiques. Està situada al nord, al final del golf de Tunísia, al costat del llac de Tunísia o la llacuna del Behira, entre la planura costanera i les muntanyes que l’envolten.

Està unida per un canal al port de La Goleta (La Goulette en francès). Segons el cens de 2004, hi viuen 728.453 habitants (entorn d’un 10% de la població estatal), anomenats tunisians, la qual cosa la converteix en la ciutat més poblada del país; aquesta xifra augmenta fins a 2.380.500 persones a la seva àrea metropolitana.

Al nord de la ciutat hi ha la massa verda del Belvedere, i al sud-est, el turó del cementiri de Jellaz. A l’est hi ha la medina de Tunísia, el centre de la ciutat, compost de carrers i passadissos atapeïts, amb multitud d’olors i varietat de colors provinents dels comerços.

La ciutat moderna (Nouvelle ville) es troba al creuar la porta de França, antigament anomenada «porta del mar». Està travessada per la gran avinguda Bourguiba (considerada per molts com els Camps Elisis tunisians), els edificis d’estil colonial de principis del segle XX contrasten amb l’arquitectura d’estil àrab de la ciutat antiga, que va arribar a anomenar-se la «ciutat dels indígenes »

El sant patró de la ciutat és Sidi Mahrez, que va donar el seu nom a una mesquita de la ciutat.

Comparant amb el mapa de Barcelona, es veu que Tunis no és tan poblada. L’àrea metropolitana de Barcelona la supera en habitants: 3,2 milions contra 2,4. De totes maneres Déu n’hi do amb la ciutat de Tunis

Tunísia el país més petit del Magrib, situat entre els contraforts orientals de la serralada muntanyosa de l’Atles i el mar Mediterrani. La superfície de Tunísia és de 163.610 km², amb una població estimada en 10,3 milions d’habitants. Aproximadament el 40% d’aquest país està compost pel desert del Sàhara, mentre que la resta és sòl fèrtil i adequat per a l’agricultura; a més, té 1148 km de costa. Limita amb Algèria a l’oest i Líbia al sud-est

Sota la constitució actual, Tunísia és una república semipresidencialista i unitària que adopta la democràcia representativa com a forma de govern. Tunísia és considerat per diverses organitzacions de drets humans com l’únic país sincerament democràtic del Món àrab

Se li adjudica també un dels índexs de desenvolupament humà més alts de l’Àfrica. Té acords d’associació amb la Unió Europea, és membre de la Francofonia, la Unió de la Mediterrània, la Lliga Àrab, la Unió del Magrib Àrab, l’Organització per a la Cooperació Islàmica, la Gran Zona de Lliure Comerç Àrab, la Comunitat d’Estats del Sahel-Sàhara, la Unió Africana, el moviment de Països No Alineats, el Grup dels 77; i ha obtingut l’estatus d’aliat principal no pertanyent a l’OTAN.

A més, Tunísia és un estat membre de les Nacions Unides i de l’Estatut de Roma del Trunal Penal Internacional. Les estretes relacions amb Europa, en particular amb França i amb Itàlia, s’han forjat a través de la cooperació econòmica, la privatització i la modernització industrial.

Font: wikipedia