Trípoli

Posted by

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA – Les Corts – 24 de gener de 2019

Antigament Oea en llatí, Trípoli (en àrab,Tarabulus, o també Tarabulus al-Garb o Trípoli d’Occident, per diferenciar-la de la seva homònima libanesa) és la capital i la ciutat més poblada de Líbia. És, a més, la seu del Govern central i de l’administració. Etimològicament, el nom procedeix del grec “Tri polis”, tres ciutats.

Té una població de prop d’1.690. 000 habitants (com la de Barcelona) i està situada al nord-oest del país, a la costa mediterrània. Ocupa una superfície de 400 km2. Força més gran que la de Barcelon (102,50 km2

Trípoli va ser fundada al segle VII a. C. pels fenicis, els qui la van cridar Oea. Més tard, amb l’arribada dels romans, la ciutat va adquirir l’estatus de ciutat romana més important del continent africà.

Per la ciutat hi van passar cronològicament i històricament, a més dels berbers autòctons del territori, vàndals, bizantins, àrabs, espanyols, turcs i italians. Aquests últims van romandre a Trípoli des de 1911 fins a 1951, any en què el país va aconseguir la independència.

La ciutat és el principal port marítim, centre comercial i manufacturer del país. En ella es troba la prestigiosa Universitat d’Al-Fateh. A causa de la seva llarga història, hi ha multitud d’enclavaments arqueològics molt notables a Trípoli. Era una de les ciutats més modernes, riques i amb un major nivell de vida de l’Àfrica abans de la guerra de 2011 contra el coronel Gaddafi.

La superfície de Líbia és de 1.758.540 km2 (més que tres cops la d’Espanya) amb un cens de 5.670.688 persones (inferior que la de Catalunya). L’índex de desenvolupament humà és mitjà (0,699)

Líbia (en àrab, Lībiyā) és un país sobirà del nord d’Àfrica, situat al Magrib. La seva capital és Trípoli. Limita amb el mar Mediterrani al nord, a l’oest amb Tunísia i Algèria, al sud-oest amb el Níger, al sud amb Txad, al sud-est amb el Sudan ia l’est amb Egipte.

Fins 2011, el país se li adjudicava l’esperança de vida més alta d’Àfrica (només per darrere de les ciutats i illes espanyoles de Ceuta, Melilla i les illes Canàries i de l’illa britànica de Santa Elena, amb 77,65 anys També comptava amb el PIB (nominal) per càpita més alt del continent africà, i el segon lloc atenent al PIB per càpita en paritat de poder adquisitiu (PPA). També tenia un dels registres més alts d’Àfrica en l’índex de desenvolupament humà (IDH), però des de 2011 ha tingut notables decreixements.

Des de l’arribada dels àrabs en el s. VII, Líbia ha estat una terra de religió islàmica i ha tingut l’àrab com a llengua predominant. Al s. XVI l’imperi espanyol i l’Ordre de Malta van ocupar Trípoli fins a l’inici de la dominació otomana a 1551. Líbia va participar en les guerres berberisques dels segles XVIII i XIX. El govern otomà va continuar fins a l’ocupació italiana de Líbia, que va portar el període colonial de la Líbia italiana (1911-1943). Durant la Segona Guerra Mundial el país va ser camp de batalla de la campanya a Àfrica del Nord.

Es va independitzar com a regne el 1951, governat per Idris I fins que un cop d’Estat militar el va enderrocar el 1969; aquest succés va marcar el principi d’una etapa de repressió brutal de tota dissidència.

El més destacat dels líders del cop va ser Muammar al-Gaddafi, que es va fer amb el poder durant la Revolució Cultural i el va conservar fins a la guerra de 2011, en la qual l’OTAN va donar suport als rebels que es van alçar contra ell.

Des llavors, Líbia ha experimentat inestabilitat i violència política que han afectat seriosament al comerç ia la producció de petroli.

La Unió Europea ha impulsat una operació per impedir l’acció de xarxes de tràfic de persones que exploten als refugiats que fugen de la guerra per radicar-se a Europa

Des de 2014 s’ha mantingut una dualitat de cossos polítics que afirmen ser el Govern de Líbia. La Cambra de Representants, resultant de les eleccions de juny de 2014, es reconeix en cercles internacionals com la Cambra legislativa legítima, però no controla territori a la capital, Trípoli.

Es reuneix a la ciutat cirenaica de Tobruk i dóna suport a un denominat Govern Interí amb seu a la ciutat d’Al Baida. A partir d’agost de 2014 la dualitat es va produir amb el Congrés General de la Nació (CGN), però avui dia es pot confirmar que el CGN ja ha conclòs la seva activitat.

El 17 de desembre de 2015, es va signar a Sjirat un acord per formar un Govern unificat i provisional, segons el qual es van crear un Consell Presidencial (una presidència col·legiada de nou membres, encapçalada per Fayez al-Sarraj), i un Govern de l’Acord Nacional provisional de disset, fins a la celebració de noves eleccions en un termini de dos anys. El Congrés General de la Nació es va integrar en les noves estructures i els seus antics membres van conformar una nova Cambra de caràcter consultiu, el Consell d’Estat Superior. Però la Cambra de Representants es va negar a confirmar al Consell Presidencial.

Per tant, la dualitat actual és entre la Cambra de Representants de Tobruk (reconeguda només com a Parlament legítim) i el Consell Presidencial i Govern de Acord Nacional de Trípoli. Les Nacions Unides segueixen recolzant el diàleg entre ambdues parts.

Líbia es dideix en tres parts molt diferenciades: Cirenaica, Fezzan i Tripolitania A començament de la guerra s’havia considerat la partició de Líbia en aquestes tres parts, però al final va quedar en no-res

Font: wikipedia