Tocar ferro

Posted by

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA – Les Corts – 21 de novembre de 2019

Cadascú a ca seva parla com pot perquè a casa nostra s’ha passat de parlar-ne fluidament dues a parlar-ne’n n. Hem intentat fer una escola de llengües

Vaig estar parlant amb un noi del Txad, però, quan vaig preguntar-li quin idioma era el seu, va quedar que no sabia com posar-se. S’avergonyia de la seva llengua

Una altra experiència la vaig tenir a l’entrevistar-me amb una responsable d’una patronal. Ella va quedar perplexa. Va afegir que aquesta iniciativa no tenia cap interès en les relacions amb Àfrica

Voldria rebatre aquest escenari perquè, quan estudiava basc, vaig coincidir amb un comercial que tenia molts clients al País Basc.Volia aprendre basc perquè tenia molta clientela que parlava amb normalitat aquesta llengua

S’ha demostrat empíricament que jo parlo anglès, castellà, català o francès. No tinc massa temps, però he estudiat, no he après, llatí, alemany, neerlandès, basc, japonès.

Estudiar idiomes consolida els que ja domines. Les llengües oficials de les Nacions Unides són vuit: alemany, anglès, àrab, castellà, francès, japonès, mandarí, rus.

Es pot veure que en territori africà es poden comptar vàries llengües d’aquestes darreres: anglès, àrab, castellà, francès. Així que hi ha a l’Àfrica un impacte important d’aquestes llengües

Per exemple, Sud-àfrica té més de deu llengües africanes oficials. Per la banda de l’Índic es van incorporant llengües africanes a ni vell oficial. És una tendència que de mica en mica va entrant a tot el continent

La conclusió és que ningú s’ha d’avergonyir de la seva llengua, que ningú ha de minusvalorar les llengües dels altres perquè poden ser plenament comercials