Tempus fugit

Posted by

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA – Les Corts – 8 de gener de 2019

Cada dia m’adono més que vivim en una micronèssima part del temps. Segons el meu criteri som hereus de civilitzacions “molt antigues” com Sumèria (5000 aC), Egipte (3000 aC) o Babilònia (2500 aC). Han passat des d’aleshores només poc més d’uns 7.000 anys. Nosaltres estem filant contínuament d’aquestes civilitzacions

Cada cop entenc més un periodista sènior nostrat que deia: “Cal preservar la felicitat dels pobles encara que vagin amb una sabata i una espardenya”. El Diccionari normatiu valencià defineix felicitat com l’estat de satisfacció espiritual i física

Tot i que alguns països africans se n’escapen, l’Àfrica negra viu en una penúria econòmica demostrada, perquè en general se situa per sota dels nostres estàndards. Tot i que comparteixo aquest punt de vista, la nostra cultura cristiana vol intervenir en el seu grau de desenvolupament, la qual cosa és fins a cert punt contradictòria

També és contradictòria la vida africana que no s’escapa del flagell de la misèria. Molts africans s’han adonat que poden viure millor en precari en d’altres llocs del planeta. De totes maneres, els que se’n van de l’Àfrica són una minoria que busca la felicitat en un altre continent

Encara que molts no em volen entendre, jo els parlo de la febre migratòria, que no és sinó símbol d’una malaltia profundament arrelada. La raó és òbvia perquè en el seu país d’origen no tindran mai accés a coses que nosaltres considerem normals

Emigrar de l’Àfrica és realment una aventura perquè no hi ha res sòlid en aquest desplaçament, tot tindrà solució…!

L’arribada d’aquests forasters està convulsionant països de la Unió Europea de la mateixa manera que s’esdevé amb aquells hispanos que es volen establir als Estats Units d’Amèrica. En aquest cas el mal ha esdevingut crònic del qual n’hauria de prendre nota la Unió Europea

La migració ha passat a ser popular a casa nostra, però, ara sí, qui calli, atorga