Tecnologia a favor del progrés

Posted by

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA – Les Corts – 8 de juliol de 2017

L’obertura del canal de Suez (1869) va convertir Egipte en un centre geopolític d’abast mundial.

Egipte, ocupat breument pels francesos (1798), no aconsegueix la plena independència fins 1922 quan el Regne Unit la declara unilateralment.

Egipte havia format part fins aleshores de l’imperi Otomà. El final de la primera Guerra mundial afavoreix aquest procés d’independència

Una mena de mar mort com era la mar Roja es va convertir en un gran focus de nivell mundial

La marina mercant evita el pas pel cap de Bona Esperança, afavorint el comerç entre Àsia i Europa

Els països costaners africans són Egipte, Sudan, Eritrea, Djibouti i Somàlia. Els asiàtics són Israel, Jordània, Aràbia Saudita i el Iemen. La bocana sud està controlada per Somàlia i el Iemen

La mar Roja fa de frontera natural entre ambdós. Quan es parla d’Egpte, la seva component afroasiàtica no desllueix mai la influència que hi ha tingut Europa.

És curiós que Egipte sigui testimoni del seu passat gloriós i d’un present engrescador que ha obert un nou canal paral·lel al costat del tradicional

Cal recordar els grans efectes de la pirateria sobretot somali contra la marina mercant que van fer dir a la secretària d’Estat Hillary Clinton: “un problema del s. XVII ha de tenir solució amb tecnologia del s. XXI”

L’obra del canal de Suez fa ser encapçalada pel francès Ferdinand de Lesseps (1805-1894) a qui Barcelona hi dedica a la plaça de Lesseps en el límit de Gràcia i Sarrià-Sant Gervasi