Talaies

Posted by

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA – Les Corts – 2 de març de 2018

No hi ha lloc més encertat per copsar l’opinió ciutadana que una terrassa de cafeteria o similar. En aquests llocs les persones es deixen anar dient el que realment pensen

Fent una síntesi del que se sent podríem resumir-ho en un parell de comentaris. Un deia: “per vist que diuen que a l’Àfrica passen gana, els que van arribant estan ben lluents”. Un altre entrava en conversa preguntant-se què hi fan aquí els africans. Responia l’africà: “és que allà no s’hi pot viure”. Doncs feu-hi una revolució, tancava l’autòcton

Els anys han anat passant, han anat apaivagant els ànims de tothom perquè tothom vol un plat a taula

Les nostres autoritats no se senten al respecte, potser fan. Potser fan una feina despatx. Fins i tot hi deuen haver portes obertes per orientar els que ho necessiten. Les persones del carrer són més llançades, però també pensen que el primer és tenir un plat a taula

El tema del menjar és possible que sigui decisiu a tots els sectors populars. Les converses de cafè solen ser les més aptes per parlar de tot el que la colla vulgui: “sort tindrem quan dels nostres trobem”, diu més o menys l’adagi

Això és el que venia a dir una funcionària: “nosaltres treballem per fer aportacions formatives a les persones que ho demanen”

A mi em fa certa gràcia quan es tracta el tema del top manta perquè si la gent no hi comprés, aquest negoci faria aigües. Les que venen i les que compren, ¿són les persones realment interculturals ?