Suficiència

Posted by

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA – Les Corts – 4 de maig de 2019

Fa ja un quan temps vaig visitar per acord mutu el més alt responsable d’una Universitat. L’entrevista seria d’uns deu minuts, però amb tres van ser suficient perquè em va preguntar per una persona a qui vaig concedia el seu coneixement

Aquesta tercera persona formava part d’una xarxa que estudiava Àfrica a través d’universitats. Em va engaltar que no m’ajudaria gens mitjançant una sentència lapidària: “a Algèria m’han dit que nosaltres tenim el rellotge, però que ells disposen del temps”

Una divinitat grega tenia per costum menjar-se els seus propis fills. Ara hi ha la tendència de devorar el temps que s’exemplifica amb la glòria de menjar-se els altres, escanyant-lo als altres.

Com menys serem, més aviat aconseguirem una plaça a l’Olimp. D’això se’n pot dir competitivitat per assolir la decadència. Sort en tenim que només pocs països tenen l’honor de conservar el que s’ha trobat

Temps, ciència, i indústria són els motors d’un món guardat per mens sanes. Estats Units són els primers d’aquesta mena. Les noves troballes són secrets d’Estat. Les universitats africanes també s’inclouen en aquesta cursa per arribar a una excel·lència que encara és incerta

He anat a una d’aquestes universitats, però en ella era més el que passava a Espanya que els vincles de col·laboració expressats a un alt nivell de poder

Àfrica va creixent de mica en mica, lluitant en assolir els nivells europeus, que jo no veuré mai

Vaig conèixer una dona de Barcelona, empresària. Em va estar explicant que comerciava al nord d’Àfrica. Em va estar explicant les activitats que s’hi feia així com les diferents societats, segons elles amb un bon grau de felicitat

Derivant la conversa a la immigració, ella deia que se n’havia anat el pitjor, que una hora o altra ho pagaríem

Com es pot veure, tot és diferent segons quin punt de vista fem servir