Substància

Posted by

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA – Les Corts – 17 de febrer de 2019

Fa poc que vaig cridar un taxi. Em plau mantenir una conversa amb el taxista mentre em duu a la meva destinació

Per començar li etzibo i sense preàmbuls que el 99% de les persones són bones. Li pregunto la seva opinió davant aquesta gardela. Respon en funció del seu ofici que només un 75% és de bona pasta, acabem una interessant conversa fins que arribem a final de trajecte

Quan baixo del taxi, cedeixo. Rebaixo la meva visió al 98%, que no és poc. Espanya té al voltant de 47 milions d’habitantts, la qual cosa indicaria que hi ha al voltant d’un milió de persones perverses o dolenta. Dit d’una altra manera, ens en podem trobar un a cada cantonada

Fa la sensació que un 98% (riquesa d’un reactiu químicament pur) sigui molt bona gent, però els nombres absoluts no enganyen. Seguint aquesta hipòtesi, podríem determinar la quantitat de persones que a l’Àfrica pateixen necessitat.

Àfrica abriga poc més que 1.000 milions de persones. Aplicant les matemàtiques del 98%, s’obté un voluminós nombre de persones, uns 20 milions, que pateixen necessitat. 20 milions encara no és la meitat d’Espanya, però, dividint pel 55 països de la Unió Africana, en surten 360.000

S’haurien d’excloure aquells països que van bé com ara illes i països continentals molt dignes

La nostra cultura assenyala quatre tipus de pecats: pensament, paraula, obra i omissió. Això vol dir que haguem deixar l’Àfrica de banda. És el pecat d’omissió. Per dur a terme una missió africana cal tenir molt ben estudiada la ruta que aconseguirà assolir els nostres objectius

Aquest viatge contempla persones de totes les atribucions, cal ser actius en l’escomesa, no només deixar anar una almoïna que ens alleugera la consciència. Normalment se sap que iniciar una escomesa a l’Àfrica significa tenir coratge per fer front als obstacles a l’hora de dur a terme la missió