Posted by Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA – Les Corts – 18 de novembre de 2018
Fins fa relativament poc no m’havia adonat de les característiques de l’Estat espanyol. L’Estat espanyol fins l’arribada de les comunitats autònomes estava format i ho continua estant per un nucli dur que transmet la seva política amb la forma d’un con.
Les Diputacions són la cadena de transmissió de l’Estat cap els Ajuntaments. Les Comunitats autònomes són una mena de bufanda de l’Estat, però a diferència de Diputacions i els Ajuntaments les Comunitats autònomes obren de forma autònoma
Una cosa determinant de l’Estat és la seva intel·ligència. José Luis Rodríguez Zapatero, president del Govern d’Espanya (2004-2011), i Artur Mas Gavarró, president de la Generalitat de Catalunya (2010-2016), van coincidir durant un temps breu, però important
Important perquè van topar en el tema de la immigració. Artur Mas Gavarró fou apretat per persones afins a la seva ideologia política. Hi va haver una picabaralla verbal a distància, fent servir els mitjans de comunicació entre Barcelona i Madrid
L’Estat va determinar que la natalitat no era suficient per adreçar la piràmide d’edats. Va proposar diferents sistemes fins l’actual situació. La seva idea és dur una política immigratòria en què cada part hi tingués unes obligacions
No ha estat fàcil donar aixopluc i feina als immigrants, és una tasca molt complexa. Tots els governs d’Espanya han consumit i encara consumeixen el seu temps per complir amb aquesta gens fàcil missió
Hi va haver un temps que els polítics es repartien els immigrants: uns preferien els hispanoamericans i d’altres, els africans. El temps ha anat passant perquè els fills dels immigrats s’han anat fent grans. Alguns dels quals tenen missions polítiques en els diferents estaments oficials
No es pot dir el mateix ara que a finals dels anys setanta quan sortien pasteres des del Marroc. Han passat uns quaranta anys, que no és poca cosa: un parell o tres de generacions. Això no se circumscriu als anys perquè els anys han donat forma als immigrats
És certament curiós que Espanya hagi rebut immigrants d’Europa, d’Àsia, d’Hispanomèrica i de l’Àfrica. Els africans s’han anat assentant on trobaven feina, no pas guiats per ningú més. Molts africans, que consideraven el seu trànsit cap a la resta d’Europa, es van afincar a casa nostra sense més ni menys perquè s’hi van trobar bé. Quan els Estats de la Unió Europea no tenen fronteres, menys n’hi ha encara a casa nostra…!