Statu quo

Posted by

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA – Les Corts – 27 de juny de 2018

He examinat sovint el periodisme que m’envolta, però sempre m’he trobat alguna diguem-ne sorpresa. Un periodista reconegut afirmava en petit comitè el fàstic que li feia la immigració i, més ecara, l’africana

Aquesta manifestació va venir de dues informacions que li vaig passar. La quantitativa era que la catalanofonia, tot i que representa només al voltant d’un 13% de la superfície total, guarda un 25% de la població i un 43% de tots els immigrats africans de tot Espanya

Em va escalfar una mica més quan va menystenir airadament la mala acollida que va rebre una becària de l’Àfrica negra. Tant va ser així que va dir a un company seu de professió que vivia al Raval, lloc adequat per als africans segons venia a dir

Si el món del periodisme tractés sempre les coses segons li convé, estaríem ben arreglats. Dol comprovar com les coses van així perquè escriure sense saber com són les coses és una falta deontològica interessada

Tal com va dir sant Ignasi de Loyola, s’ha d’estudiar i estudiar tota la vida. L’estudi és el que ens allibera d’imaginacions i mals pensaments. Jo havia pensat durant molts anys que el periodisme era cert, però no pogues vegades segueix el dictat de persones influents

Assumint una geometria de la immigració, molts debats s’esvaeixen perquè no tenen cap fonament alhora que desmostren ignorància

Per molt que molesti a algunes persones el mapa de la immigració, s’ha de ser pragmàtic no per res sinó per trobar solucions tant per als de fora com als de dins

No m’estaré mai de dir la tasca que fan els col·lectius de mestres a favor dels nens i nenes que tenen al seu càrrec, però també faig una crida als urbanistes perquè trobin les millors solucions perquè cal recordar que es tracta amb persones