Solituds

Posted by

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA – Les Corts – 9 de setembre de 2017

No és insòlit que una persona africana no accepti l’ajut d’una persona blanca. Abans rebentaria. És un problema de no tenir tractes amb ningú

Recordo que fa uns quants anys acompanyava per Barcelona un jove periodista camerunès. Després d’haver-lo atès em va donar una goma elàstica amb els colors del Camerun perquè me la posés al canell

Així va quedar lliure de deute amb mi…!

No vaig rebutjar el regalet perquè per la meva banda jo estaria sempre a la seva disposició per qüestions d’hospitalitat

Un altre dia vam agafar un taxi. Jo el vaig fer seure en lloc preferent. En el següent taxi va evitar sentar-se on l’havia fet seure abans. Hem de ser hospitalaris amb la gent estrangera, però cal tenir una mica de vista. Sembla com si en el seu país es visqui contínuament en tensió

Cal entendre que molts africans que arriben aquí seguint qualsevol ruta de terra, mar o aire en un estat enquè tot els és estrany. Cal fer tot el possible per mitigar els cops, però sense que ells ho notin (cal ser una mica viu)

Els africans són molt sensibles a tot allò que els envolta. Trobem diferents actituds segons on han anat a parar. Amb això vull dir nosaltres hem de ser més receptius

Moltes vegades incorporen coses que fem nosaltres. D’això se’n diu emular. Així es compleix la teoria del mirall. Nosaltres ens podem veure parcialment en l’altre