Sentiments

Posted by

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA – Les Corts – 9 d’agost de 2018

Selena Soro explica a l’ARA el cas d’una noia adoptada de pell negra. A hores d’ara té 45 anys. És treballadora social. Sempre s’ha sentit estrangera en la seva terra catalana perquè li han fet avorrit això de la catalanitat

Sí, és clar, com ella n’hi deu haver un munt, però sóc assidu dels taxis. Quan m’adono que el taxista és d’origen estranger, sempre li pregunto de quin país és. No he trobat mai cap taxista, home o dona, que s’hagi molestat sinó al contrari

Un cop arribat aquest punt iniciem una conversa com la que dóna un trajecte inferior a 10€. La veritat és que parlar amb aquestes persones catalanes pel Codi Civil és exhuberant

Recordo sovint moltes d’aquestes converses amb persones del Marroc, del Paquistan, de Guinea-Conakry, etcètera. Les converses solen ser benvingudes pels taxistes i les taxistes, jo en quedo molt satisfet sense furgar sobre el grau d’arrelament que poden tenir

Està vist que una persona que fa el taxi estima Barcelona perquè desenvulopa una tasca compromesa dins el que és la imatge de la ciutat. El taxi és el mirall de Barcelona pels turistes forasters i d’altres persones que per exemple vénen a fer negocis

El problema que esmenta la Selena Soro en el seu article és de gran interès. Precisament aquesta situació la vam estar parlant en una carrera. Aquest taxista em va assegurar que els noies i els nois adoptats a l’Àfrica tenien la garantia dels seus pares perquè mai els faltaria de res

Considero que aquestes patologies s’han de detectar el més aviat millor perquè no s’enquistin durant tota la vida. No pot ser que hi hagin persones que siguin catalanes i no se’n sentin. Es pot dir mateix en un àmbit més ampli que una persona espanyola no se’n senti. Això és un greu fracàs de les autoritats pertinents