Sectors

Posted by

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 26 de maig de 2021

En economia el sector primari es refereix a totes les activitats que transformen els recursos naturals en productes primaris; és a dir, en primeres matèries per a altres indústries, que s’anomena sector secundari.

Les activitats del sector primari són l’agricultura, la caça, la silvicultura, la mineria, la ramaderia, la pesca i l’explotació forestal. Les indústries manufactureres que agrupen, empaquen, purifiquen o processen la primera matèria a prop dels productors primaris es consideren part d’aquest sector, especialment si la primera matèria necessita aquest procés per a vendre’s o transportar-se a les indústries que en faran ús.

El sector primari és, sovint, la base de l’economia de la majoria dels països no industrialitzats, i hi ocupa un percentatge molt elevat de la població. Als països industrialitzats, tanmateix, el sector primari es desenvolupa més amb la indústria de l’alta tecnologia, com ara la mecanització de l’agricultura; per exemple, l’ús de sistemes de reg mecanitzats que requereixen menys mà d’obra.

El sector secundari d’una economia es refereix als sectors econòmics de la vida que creen productes finals: la indústria, mineria, producció d’energia i construcció, les activitats que el constitueixen són basades en l’extracció i transformació de matèries primeres en altres productes. Aquest sector fa ús de la producció del sector primari per manufacturar productes finals o productes que poden ser utilitzats per altres negocis, per l’exportació o per vendre als consumidors finals. Aquest sector sovint es divideix en indústria lleugera i indústria pesant segons la destinació dels productes fabricats, i en indústria punta o madura segons la importancia econòmica.

El sector terciari d’una economia (també conegut com a sector dels serveis o sector dels servicis) és una de les tres categories industrials d’una economia (les altres són: el sector primari, relacionat amb l’extracció i/o el desenvolupament dels recursos naturals, i el sector secundari, relacionat amb la indústria de manufactura).

Els serveis es defineixen en la literatura econòmica tradicional com a “béns intangibles”, i són el conjunt d’activitats que busquen respondre a una o més necessitats d’un client, i poden ser serveis públics, privats o mixtos. El sector terciari inclou l’oferiment de serveis ja sigui a altres negocis i indústries o als consumidors finals. Aquest sector inclou les activitats de transport, distribució i venda dels béns d’un productor al consumidor, com és el cas de les vendes minoristes i majoristes. També inclou serveis personalitzats com ara l’entreteniment, restaurants, educació, bancs, turisme, els serveis de sanitat, les franquícies, els mitjans de comunicació i les companyies d’assegurances.

Des de la dècada del 1960, els països industrialitzats han experimentat un canvi substancial de llurs economies d’una concentració del sector primari o secundari cap a la concentració del sector terciari. Encara que la primera economia a seguir aquest camí va ser el Regne Unit, la velocitat amb què les altres economies han fet o estan fent aquesta transició cap al sector dels serveis (sovint coneguda com l’economia postindustrial), s’ha accelerat amb el temps.

Font: wikipedia