Savis

Posted by

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA – Les Corts – 27 de febrer de 2019

Era al descans d’una reunió matinal amb un grup de clients. Tothom era al voltant de les màquines de cafè. De cop sento la veu d’un director nostre, dirigida a un dels forasters: “A mi ningú m’ha d’explicar res de la vida… i encara menys del món del treball”

Vaig quedar garratibat perquè va ser casual de sentir aquestes frases. El que va dir em va prevenir per sempre més. De què parlar amb un home tan savi ?

He observat que els directors d’alta graduació viuen només al costat d’altres persones a qui es nega la conversa perquè la seva experiència preval sobre la dels altres. Es troben que si alguna cosa no la tenen computada no la saben resoldre

Aleshores aprofiten per atacar l’altre, normalment fregant la mala educació. Hi ha persones que no estant ficats a les línies de producció són conegudes com “déus” perquè la seva paraula pretén ser la veritat, però a la veritat costa molt d’arribar-hi. Pau i que duri…!

He de dir que durant breus setmanes jo també em vaig sentir una mica “déu”. Me’n vaig adonar i vaig rectificar, però amb l’ajut del meu treball me’n vaig sortir perquè el treball dignifica l’home

Si els nostres africans no treballen en un lloc on puguin desenvolupar la seva intel·ligència, sempre es quedaran a un nivell baix. La raó és fàcil perquè es refugiaran després amb d’altres companys africans amb el mateix problema

La nostra societat és com una esponja perquè no ho absorbei tot, per després escórrer l’esponja

La vida dels nostres africans en aquest país sol ser dura, però s’ha de dir que lluiten. Malament si alguns es queden als núvols del seu país d’origen

Ho dic amb coneixement de causa per haver treballat en uns països aliens, sé perfectament on cal mantenir els meus principis bàsics i adaptar-los a la nova realitar. T’has de fer com un d’ells. Pau i que duri…!