Sant Esteve

Posted by

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA – Les Corts – 26 de desembre de 2018

Si Nadal és un Diumenge mòbil, Sant Esteve és un Dilluns de Pasqua. Al calendari tenim Nadal, Pasqua Florida i Pasqua Grenada aquestes diades amb un fort encant pel què s’hi celebra. La festivitat de Sant Esteve és per tant el 26 de desembre, un cop ben entrat l’hivern

Se celebra en aquesta data la festivitat de Sant Esteve màrtir. Hi ha uns vuit municipis catalans anomenats Sant Esteve i també altres pobles d’un altre municipi

Sóc descendent de Montesclado (coma de Burg), on Sant Esteve s’hi celebra la festa major d’hivern com Sant Miquel és la festa major d’estiu: quan s’han acabat les feines de conreu. Montesclado es va quedar sense església de sant Esteve, però la seva figura es recorda en l’actual temple

Sant Esteve màrtir o Stephanos Kelil (s. I, rodalia de Jerusalem, 34-35?), protomàrtir (el primer màrtir), és un sant del cristianisme. No se sap segur quin era el seu nom però sí que significava corona, d’aquesta manera, com que es considerava un jueu hel·lenitzat, se li atribuí el nom grec Stephanos (en arameu, Kelil, i en català, Esteve)

Normalment a les persones les hi agrada la claror del dia. És per això que es diu: “Per Nadal, un pas de pardal, i per Sant Esteve, un pas de llebre”. Quan s’arriba a Reis la lluminositat ha guanyat la negror de la tardor

En l’estructura social patriarcal dels segles precedents, la festivitat de l’endemà de Nadal (igual que el Dilluns de Pasqua Florida) responia a la necessitat funcional de disposar de prou temps per tornar a peu, generalment, des del mas pairal on s’havia celebrat la festa fins al domicili de cadascun dels diversos membres de la família.

L’extrema dificultat de viatjar de nit obligava, sempre, a ajornar el viatge de retorn fins l’endemà, i per tant quedava com un dia no-útil a efectes laborals; i així fins a derivar en dia festiu. La dita popular “Per Nadal, cada ovella al seu corral; per Sant Esteve, cada ovella a casa seva” descriu molt bé aquest fenomen social, gregari o de clan, entorn del mas pairal en les festes assenyalades.

Va ser l’Imperi Carolingi qui va establir que fos festa l’endemà de cada Pasqua (Nadal, Pasqua florida, Pasqua granada) i per això aquesta festa se celebra a molts països europeus que es trobaven sota influència d’aquest imperi.

A Catalunya, és tradicional que la família es reuneixi a menjar amb l’altra meitat que no havia pogut el dia anterior. Al Principat és tradicional menjar canelons de primer i pollastre farcit o tall rodó de segon. De postres sempre cauen neules i torrons.

Hi ha una tradició prou estesa que fa que els més menuts de la casa hagin d’enfilar-se damunt d’una cadira per dir un poema (i no un vers) en veu alta. Si a la gent gran els agrada, el nen s’endurà uns quants diners de premi.

Al País Valencià la mateixa festivitat es coneix com a Segon dia de Nadal o Sant Esteve. La tradició és menjar amb la família paterna, ja que el dia de Nadal és tradició menjar amb la família materna.

A les Illes Balears la mateixa festivitat es coneix com a Segona Festa de Nadal o la Mitjana Festa.

Font: wikipedia