Sant Antoni Abat

Posted by

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA – Les Corts – 23 de juny de 2019

Sant Antoni o Antoni abat (Heracleòpolis Magna, Egipte, 251-Muntanya Colzim, Egipte, 356) va ser un monjo cristià, fundador del moviment eremític. El relat de la seva vida, transmès principalment per l’obra de sant Atanasi, presenta la figura d’un home que creix en santedat i el converteix en model de pietat cristiana. També figura en el Calendari de Sants Luterà. El relat de la seva vida té elements històrics i altres de caràcter llegendari; se sap que va abandonar els seus béns per portar una existència d’ermità i que atenia a diverses comunitats monacals a Egipte, romanent eremita. Es diu que va arribar als 105 anys de edat

Antoni Abat va néixer al poble de Comas, prop de Heracleòpolis Magna, en el Baix Egipte. S’explica que al voltant dels vint anys d’edat va vendre totes les seves possessions, va lliurar els diners als pobres i es va retirar a viure a una comunitat local fent vida ascètica, dormint en una cova sepulcral. Després va passar molts anys ajudant a altres ermitans a encaminar la seva vida espiritual en el desert. Més tard es va anar internant molt més en ell, per viure en absoluta soledat

D’acord amb els relats de sant Atanasi i de sant Jeroni, popularitzats a La llegenda daurada del dominic genovès Santiago de la Voràgine al segle XIII, Antoni va ser reiteradament temptat pel dimoni al desert. La temptació de sant Antoni es va tornar un tema favorit de la iconografia cristiana, representat per nombrosos pintors de importancia. La seva fama d’home sant i auster atreure a nombrosos deixebles, als que va organitzar a un grup d’ermitans al costat de Pispir i un altre en Arsínoe. Per això, se’l considera el fundador de la tradició monacal cristiana. No obstant això, i malgrat l’atractiu que el seu carisma exercia, mai va optar per la vida en comunitat i es va retirar a la muntanya Colzim, prop del Mar Roig, en absoluta soledat. Va abandonar el seu retir a 311 per visitar Alexandria i predicar contra l’arrianisme

Sant Jeroni, en la seva vida de Pau l’ermità, un famós degà dels anacoretes de Tebaida, explica que Antoni va anar a visitar-ho en la seva edat madura i el va dirigir en la vida monàstica; el corb que, segons la tradició, alimentava diàriament a Pau lliurant-li una fogassa de pa, va donar la benvinguda a Antoni subministrant 2 fogasses. A la mort de Pau, Antoni ho va enterrar amb l’ajuda de dos lleons i altres animals; d’aquí el seu patronat sobre els enterramorts i els animals.

S’explica també que en una ocasió se li va acostar una javelina amb els seus garrins (que estaven cecs), en actitud de súplica. Antoni va guarir la ceguesa dels animals i des de llavors la mare no es va separar d’ell i el va defensar de qualsevol feristela que s’acostés.

Font: wikipedia