Salari

Posted by

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA – Les Corts – 25 de gener de 2019

No sovintejo massa el confessionari perquè en els últims 25 anys hi he anat tres cops. La primera vegada estava molt inquiet perquè havia comès un pecat de supèrbia

Acostumat que els espanyols som mal considerats en l’escenari internacional, vaig engaltar una banderilla a un alemany de torn. El rector em va recordar una frase de Jesús: “No donis res a ningú, llevat que un nen que t’ho demani”

En una altra qüestió em va aconsellar que no atormentés mai la meva dona amb faltes que hagués comès contra mi ni contra els altres

Finalment, el capellà va ser dur amb mi. Em va dir que estava cometent pecats de ric per la qual cosa la meva penitència era tenir un diàleg amb un pobre. Vaig recordar una pobra a la cantonada d’un centre comercial

La hi vaig trobar afortunadament. Tenia la cara tallada pel fred. No feia comèdia al demanar almoïna, s’hi jugava la seva vida. On dorms? Em va dir que vivia en una tenda de campanya pujant per una muntanya

No hi ha colors en la pobresa ni tampoc en la riquesa. És un estigma. Ara he comprat un cotxe en bon estat de segona mà a una persona amb pocs recursos. No n’hem parlat més perquè és seu. No trobo bé que, per accident o per error de joventut, una persona no pugui viure amb plenitud la seva vellesa

El meu punt de vista diu que tota persona que hagi estat apartada del món laboral cobri com a mínim el salari mínim interprofessional de 900€/mes. Crec que això faria justícia. Per què fer patir els més pobres ?