Rumors

Posted by

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA – Les Corts – 27 de desembre de 2017

Es pot observar entre pobles àrabs una característica gairebé genuïna. Aquesta observació es pot trobar durant el transcurs dels temps en zones molt allunyades entre si. Se’n pot dir pànic

Pànic es pot definir com la fugida inesperada de persones pertanyents a un àmbit geogràfic determinat. La primera gran fugida en temps contemporanis es dóna amb la declaració de l’Estat d’Israel (1948). Van ser uns 4 milions de palestins que van abandonar les seves cases per refugiar-se en països del voltant, a contracor d’aquest països

Avui dia els refugiats palestins han passat a ser de 5 milions per qüestions vegetatives, n’han nascut més que els que s’han mort. L’Autoritat Nacional Palestina sempre planteja unes tres condicions per donar fi al conflicte, el retorn dels refugiats és una de les principals, però Israel sempre s’hi nega adduint que se’n van anar voluntàriament

La següent fugida va ser arran l’ocupació marroquina del Sàhara espanyol (1975). Una gran part part de la població es va refugiar al desert algerià del Tinduf. El que és paradoxal és que les persones que no es van moure de casa, vivint en llocs ocupats, gaudeixen d’uns condicions satisfactòries tant a Israel com al Sàhara Occidental

Un tercer cas més recent va ser la recent fugida de sirians cap a Europa, també en massa (2016)

Caldria preguntar tant als qui no van fugir com als qui se’n van anar quina és la raó que provoca el pànic. La fugida es fonamenta amb raons objectives ? Les fugides, són realment necessàries o corresponen a un estat d’ànim col·lectiu en què uns animen els altres ?

Tanmateix, la pregunta cabdal és: per què una part important de la població s’ha quedat a casa ?