Rif

Posted by

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA – Les Corts – 15 d’octubre de 2018

El Rif és una cadena muntanyosa que geològicament forma part de l’Arc de Gibraltar (juntament amb la Serralada Bètica), un origen del Període terciari. Les muntanyes del Rif mostren un relleu abrupte a la vora del Mediterrani des de Saidia fins Tetuan, i és freqüent que les muntanyes acabin en violents penya-segats, en contrast amb les suaus turons dels voltants de Tànger. Abasta des Jebha, a la costa mediterrània i Targuist a l’interior, fins a la frontera algeriana; però en sentit més ampli, el Rif engloba totes les zones muntanyoses que s’estenen en forma d’arc des de Tànger fins a la vall del Muluya passant per Ceuta.

Aquesta cadena alpina no és molt elevada, els seus altituds màximes tot just sobrepassen els 2.000 m. Els seus majors cims són el Tidirhin amb 2.452 ma la regió de Ketama, el Akra amb 2160, sobre Bab Tassa, el Tisuka amb 2.122 mi el Sfiha Telj amb 2038 m, envoltant Xauen, i el Kelti amb 1.926 m, proper a Souk el Arba de Beni Hasan.

A l’est, els cims de calcària es poblen d’arbres i en la secció central del Rif, les alzines donen pas a elevats boscos de cedres, on habita entre altres espècies el famós Macaco de Berberia; existeixen també plantacions de quif a Ketama. Aquí hi ha el Tiguidín, una muntanya el cim sol estar coberta de neu. Després, les muntanyes són més vermelles i el terreny es troba nu i erm als voltants d’Alhucemas. Des d’aquí fins a Uxda (situada al sud d’una fèrtil plana costanera, a la frontera amb Algèria) el terreny està ple de llits de riu secs, els “Ighezran” (en català, rius).

Les platges de la costa del Rif, al peu de les muntanyes, són de les millors del Marroc, i constitueixen un atractiu turístic, i alguns dels millors restaurants de peix del Marroc es troben en aquesta zona.

Davant les pressions a favor de la independència dels territoris marroquins que controlava, Espanya va signar a l’abril de 1956 la independència del Rif.

El Rif s’ha vist exclòs de la vida política del Marroc independent, i així el 1958 es va produir la revolta del Rif contra les tropes de l’exèrcit, que es va saldar amb unes 8.000 baixes per part dels rifenys. El Rei Hassan II, durant tot el seu mandat, va sumir al Rif en la pobresa i la ignorància, amb la idea que això podria acabar amb les ànsies independentistes que una vegada van partir de ments intel·lectuals, fent desaparèixer qualsevol estudi de la llengua i cultura berbers de la zona. Més encara, el Marroc ha influït també (a través d’acords no escrits amb el Govern espanyol) en la població berber de Melilla, on s’ha procurat d’igual manera esvair la veritable història dels pobladors del Rif, per tal d’evitar una nova revolta que torni a perseguir una independència. Amb l’arribada al poder del fill de l’esmentat rei, Mohammad VI, la població berber ha experimentat un aixecament del càstig imposat per Hassan II i avui dia es pot veure com els estudis berbers, la seva cultura i, sobretot la seva llengua, s’estudien en diferents instituts i seminaris repartits per tot el Marroc, abans de res al nord.

Durant el regnat de Hassan II, etapa coneguda com els Anys de plom (Marroc), el poble rifeny va ser reprimit alhora que marginat. A causa d’això es coneix l’existència de certes organitzacions polítiques que reclamen des d’un desenvolupament per a la zona fins a la separació d’aquest territori del Marroc.

A Melilla, la situació dels rifenys va canviar de manera radical amb els esdeveniments de 1986, quan una revolta popular dirigida per Aomar Mohamedi Dudú va exigir els drets que aquesta població tenia de ser reconeguda espanyola. El delegat del Govern Espanyol del moment, Manuel Céspedes (PSOE), va concedir una mesura sense precedents, atorgant a la gran majoria de berbers residents a Melilla (amb l’anomenada targeta d’estadística) el Document Nacional d’Identitat, amb l’oposició, entre d’altres d’Aliança Popular i de la Unió del Poble de Melilla. Des de llavors, els rifenys melillencs, ara espanyols, han reivindicat la seva condició cultural i la seva llengua com “autòctones” i pretenent unir (fins ara sense èxit) aquests dos denominadors identificatius al panorama cultural i lingüístic d’Espanya, o almenys, al de Melilla , com a part del Rif, poblacionalment i geogràficament parlant.

El 2008, el rei del Marroc va declarar “fora de la llei” al principal partit polític berber, el Partit democràtic amazic marroquí (PDAM), que va originar un fort descontentament popular

El moviment del Rif és popular per la protesta massiva que ha tingut lloc a la regió de Rif de parlar bereber al nord de Marroc entre octubre de 2016 i juny de 2017 com a conseqüència de la mort de Mohcine Fikri, un pescador que va ser aixafat a mort per un camió d’escombraries després de la confiscació del seu peix presumptament il·legal per les autoritats locals, que venia en el mercat de la mateixa localitat

El moviment de protesta massiva es va trobar amb una repressió violenta del règim marroquí amb molts enfrontaments violents entre la policia i els manifestants en diverses ciutats i ciutats, com les províncies d’Elḥusima, Eddriwesh, Ennaḍor i van portar a la detenció de més de 150 marroquins, vistos pel règim com a protagonistes, dirigents o activistes mediàtics en el moviment.

Hi hagué una manifestació a Casablanca en suport del activistes del Rif l’octubre de 2017.

El líder de les protestes massives de Rif, Nasser Zefzafi, va ser segrestat o arrestat violentament segons ell per la policia secreta marroquin i operadors d’intel·ligència que utilitzaven tecnologia de seguiment telefònic el 29 de maig de 2017, prop d’una platja propera a El Hoceima. Just després de la seva detenció, Zefzafi va viatjar amb helicòpter militar directament a Casablanca (a 500 km de distància), on fou detingut i jutjat per un tribunal de justícia per càrrecs de sedició i conspiració a partir del 10 de març de 2018. Les autoritats marroquines van triar per detenir-lo lluny de la seva ciutat natal i la seva base popular per desactivar el moviment de protesta i evitar escalades massives a la seva ciutat natal.

Hi havia deu activistes rifenys al CIE de Barcelona durant elsetembre de 2018. Quatre activistes rifenys van ser deportats al Marroc des de Barcelona (setembre 2018). L’èxode del Rif fuig de l’opressió del Marroc en pastera. El Marroc deixa emigrar els joves per evitar més protestes al Rif (octubre 2018)

Font: ARA i wikipedia