Reptes del s. XXI

Posted by

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA – Les Corts – 8 de novembre de 2017

Potser semblarà tot això molt redical, però a dia d’avui considero que Àfrica és un continent devastat. Més de 1.000 milions de persones van a la deriva

A hores d’ara no podem responsabilitzat l’estat d’Àfrica a les potències colonials que se’n van retirar físicament fa entre 40 o 60 anys per posar números rodons

Han passat des d’aleshores un mínim de 2 generacions per no dir-ne més. Unes generacions amb plenitud d’autogovern amb persones ben documentades

Què ha guanyat l’Àfrica amb aquest ampli període de llibertat ? Cal atenuar els efectes perquè les societats africanes són molt complexes i, sovint, més complexes que les nostres on per dir-hi un parell de paràmetres cal esmentar aspectes socioeconòmics i intrínsecs

Considero que comença a ser hora que molts estats africans comencin a fer autocrítica i comencin a adjudicar-se les seves pròpies culpes perquè no estaria de més, estant com estem acabant l’any 2017

Les estructures africanes fan de mal progressar. Els més dèbils, que són els més importants, arriben a l’exasperació. Desesperació que molts els duu a l’emigració buscant un lloc on puguin menjar, dormir a canvi de treball i poder desenvolupar els seus somnis

Tot això immobilitza un altre continent, Europa, perquè no sap encara ben bé quina política aplicar als fenòmens africans

Àfrica ha definit com a mínim tres entrades a Europa, en tres punts de la Mediterrània. Anant de ponent a llevant ens els trobem cada cop més difícils.

L’entrada des del Magrib està controlada amb l’ajut del Marroc. L’entrada per Líbia és la més mediàtica, la més esgarrifosa

L’entrada per la Mediterrània oriental és la més opaca, la més desconeguda, i, probablement, la més activa. Aquí s’hi barreja de tot com si fos un poti-poti.

Amb dades a la mà es pot dir que tota la franja oriental d’Àfrica, banyada per la mar Roja, fa aportacions importants i substancials al total de l’emigració africana amb destinació a Europa, amb una càrrega forta de possibles asilats

No segueix cap lògica productiva perquè cal que tothom s’adoni que Europa no és la bóta de sant Ferriol. S’ha expressat compromisos. Sabrem mai si s’han dibuixat uns projectes ? Sabrem mai de resultats ? Potser tot és pura retòrica

Vaig tenir un cap amb qui fèiem converses relacionades amb la feina. Entre les que recordo més va ser plantejar a veure què significava abocar bidons de materials radioactius al bell mig de l’Atlàntic. Vaig argumentar per les generacions futures. Va dir que això ja no li tocaria, però, si per cas, ja se n’ocuparien els seus néts o besnéts