Refugiats

Posted by

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA – Les Corts – 15 de juliol de 2018

El Diccionari normatiu valencià defineix migració com el desplaçament d’individus o pobles d’un país o regió a una altra, per raons econòmiques, polítiques o socials. La immigració és el moviment migratori vist des de la perspectiva del lloc d’arribada dels individus que es desplacen. Emigrar és deixar el propi país temporalment o definitivament per a anar a un altre

La fugida de centenars de milers de sirians del seu país (2016) va imposar en els mitjans de comunicació la paraula refugiat. Refugiat és la persona que ha hagut d’emigrar del seu país a conseqüència d’esdeveniments polítics i que ha sigut acollida en el territori d’un altre Estat. Dins el contingent de refugiats hi ha sempre una minoria d’asilats. Asilat, exiliat, és la persona que rep asil i protecció oficial en un altre país per motius polítics.

Es pot utilitzat refugiat per agrupar tot aquests tipus de persones que per una raó o altra abandonen el seu país. Hi ha un altre aspecte que fins ara no s’ha tingut en compte: és la febre migratòria. Una persona no se sent bé al seu país d’origen i se’n va a un altre propulsat per una mena de febre guiada per un pensament pel qual fora del seu país d’origen estarà millor

No tinc a l’abast cap enquesta relativa a totes aquestes consideracions, però el que mou sempre és adquirir un estatus que els migrants no tenen al seu país. Des del meu punt de vista personal puc explicar que a l’acabar el que ara seria un màster després d’una carrera de 5 anys em va agafar la febre migratòria per anar els Estats Units a fer en una bona universitat el doctorat

Vaig estar treballant el tema durant un any, però a l’hora de la veritat vaig veure que hi havia al lloc de destinació tants o més problemes administratius que els que hi havia aquí. Vaig desistir, se me’n va anar la febre i vaig trobar un lloc per fer el doctorat aquí. Mai m’he penedit d’haver fet marxa enrere

La sort que vaig tenir jo la transmetria a tants que han arribat aquí, però que s’han desenganyat. No han trobat allò que imaginaven sinó un lloc on priva la llei del més fort. Els ho dic sincerament: si us plau, feu un examen de consciència i decidiu definitivament

Hi ha infinites històries de desencant. Una que m’agrada explicar és el d’una dona espanyola casada amb un congolès al Congo. Em va escriure dient de tot el que passava al Congo on no s’hi podia viure segons ella. Van tornar a Espanya en un lloc on no hi havia massa negres. Tothom es ficava amb el seu home, estava desesperada. Vaig tenir la sort de vincular-la amb un empresari d’aquí. Van tornar al Congo per vendre més que ningú. S’hi van quedar