Records colonials

Posted by

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA – Les Corts – 31 de maig 2017

El meu punt de vista és que un nombre significatiu de negroafricans fan mal fet de refugiar-se en el món afro. L’única característica que uneix els negres de tot el món és el color de la seva pell

Els negroafricans haurien de saber vendre els seus trets culturals molt millor que ho estan fent fins ara

És una simple operació de màrqueting el que els permetria sentir-se més lliures i més escoltats. Les característiques pròpies de Barcelona els hi donaria més facilitats de sumar

Faig una crida des de la catalanofonia als negroafricans per dissenyar una estratègia logística per fer arribar la seva veu a la resta de la població

Tot i que nosaltres els blancs els podríem ajudar, molt millor que els nostres negres prenguin la iniciativa

Sabem que moltes vegades s’han esclafat contra la paret, però cal insistir. És contraproduent per a tots crear xarxes negres al nostre país i arreu

En efecte, el 43% de tots els negres que viuen a Espanya són a la catalanofonia (SDRCA, 2012). Un 6% de la població nacional marroquina i el 6% de la població nacional equatoguineana han vingut a parar aquí.

L’única raó que això sigui així rau en haver estat colònies espanyoles

Hem d’actuar amb reciprocitat. Si nosaltres vivíem com a reis en els seus països, com a reis haurien de viure aquestes persones en el nostre país

Quan intentes raonar els avantatges que tenim amb el 43% de negroafricans, la part més culta fins i tot s’espanta

No sabem valorar els avantatges que això comporta, com per exemple gaudir d’ambaixadors populars que puguin crear una cadena de valor econòmic entre ambdues bandes de la Mediterrània