Raval

Posted by

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA – Les Corts – 27 de desembre de 2017

Vaig ser molt afortunat a l’aconseguir ser becari del Govern francès (1985). Vaig anar a raure en un laboratori excepcional tant pels companys que hi vaig trobar com pels recursos materials que hi guardava

Vaig poder desenvolupar tota mena d’estudis teòrics i pràctics que havien de donar punt-i-final a la neva tesi doctoral

Explico això per remarcar que la meva acollida a França va ser extraordinària perquè amb la cartilla de becari em podia moure per tot arreu. Me la van donar en el moment just. Encara no vaig arribar em van assenyalar on seria la meva habitació a la residència universitària i on trobaria tota mena de serveis

Tot això contrasta amb el panorama amb què es va trobar una noia africana que arribava amb beca d’aquí per fer-hi un màster. Aquesta noia la vaig recollir de l’aeroport, però va voler anar sola a la seva destinació amb tren

La noia no va trobar ningú que l’estés esperant per la qual cosa es va eixiplugar al primer lloc que va trobar. L’endemà em va trucar perquè l’anés a socórrer, cosa que vaig fer amb molt de gust, però disgustat del tracte que es feia a una persona universitària. Era la primera vegada que visitava Europa

La universitat no li va posar el camí pla, només li va donar una llista d’afers per tenir accés a la beca i totes les seves facilitats. S’havia d’ocupar personalment de tot el que li manaven

Tot va ser una mena de ral·li per a mi perquè em vaig comprometre a aconseguir-li els diners de la baca concedida a casa nostra. Us puc assegurar que ella sola mai hauria estat capaç de fer efectiva la beca

La burocràcia va ser pesant, però els mals moments els vam oblidar quan vam aconseguir l’objectiu marcat

Vaig comentar aquesta història a un periodista reconegut, però em va dir que tot era fruit d’un canvi de llei per la qual cosa no tenia ni la mínima importància. La burocràcia va ser infern fins el punt que això va esdevenir una molt mala imatge d’Espanya

El periodista en qüestió es va pensar que vivia al Raval per la qual cosa una incidència en el barri va fer que un molt conegut entrevistador de televisió m’oferís d’anar al seu programa. Li vaig haver de fer entendre que no coneixia el Raval amb precisió

És curiós que un periodista digui a un altre una falsetat com que la noia vivia al Raval sense tenir-ne coneixement de causa. Tot plegat una vergonya per la superficialitat que ens envolta