Racisme

Posted by

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA – Les Corts – 13 de març de 2019

Els entesos diuen ara que ja no s’escau parlar de races sinó de comunitats culturals. Un professor francès em va dir qiue com més lluny són els pobles menys conflictes hi ha entre ells. El racisme és arreu del món, és propi de tota la Humanitat

Es podria dir que el racisme és una projecció de l’autoestima dins un escenari social considerat. El racisme el defineix el Diccionari normatiu valencià com la doctrina que propugna la supremacia d’un grup ètnic sobre un altre i justifica l’explotació econòmica, la segregació social i, fins i tot, la destrucció del grup considerat inferior

No només els blancs són racistes perquè també ho són totes les altres races del món sempre i quan siguin preponderants en un espai vital donat. No és dificil trobar racisme entre comunitats immigrades

Tothom aguanta l’alè quan en un espai físic s’hi troben persones de segons quines races. M’he trobat que, al ser últim de sortir del local, em pregunten si aquelles persones que hi havia eren amigues meves. Sense dir cap mentida, contesto que són conegudes

No és que la immigració s’hagi fet malament sinó que crec que s’hauria d’haver fet millor. Fer cruixir els queixals no és el millor sistema. Som capaços de crear comunitats culturals ? Els immigrats en saben prou ?

Quin grau de permeabilitat tenen les comunitats culturals ? És molt difícil deixar de parlar de races quan fins ara les autoritats acadèmiques donen a en entendre que parlar de races és obsolet. Quan el carrer deixarà de parlar de races ?

Quan l’inferior en nombre no té una inculturació adequada o prové d’una comunitat amb un baix index de desenvolupament, té tota la loteria per ser considerat com un inferior i per tant considerat fora de la societat