Rabat

Posted by

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA – Les Corts – 30 de gener de 2019

Rabat és la capital del Regne del Marroc i de la regió Rabat-Salé-Kenitra. La ciutat està situada a la costa atlàntica, a la riba sud i en la desembocadura del riu Bu Regreg, que la separa de la veïna ciutat de Salé. Segons el cens de 2004 tenia una població de 1.622.860 habitants, el que la converteix en la segona ciutat més populosa del país després Casablanca. Aquestes dues ciutats juntament amb Témara fan una població de 2 milions d’habitants.

El seu alcalde en 2009 és Fathallah Oualalou, de la USFP, elegit el 23 de juny de 2009 gràcies a una atípica aliança amb els islamistes del PJD, els liberals de l’Istiqlal, els comunistes del PPS i els centristes del RNI.

Llocs d’interès

El centre històric de la ciutat, que inclou els principals edificis i places, va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco en 2012. A Rabat trobarem diversos llocs d’interès, com ara la Torre Hassan, el Mausoleu de Mohamed V, l’alcassaba o la medina de la ciutat.

Alcassaba dels Udayas: ràbida dominant la desembocadura del uadi Bu Regreg on es troba el museu de Udayas: la rábida va ser concebuda al principi com el refugi del museu nacional Joies.

Torre Hassan: les ruïnes de la mesquita edificada per Ja’qub al-Mansur, destruïda en el moment del terratrèmol de Lisboa de 1755 i el Mausoleu de Mohamed V, on reposa el difunt rei Mohamed V i els seus dos fills, el rei Hassan II i el seu germà menor Moulay Abdellah.

La necròpolis de Xella: edificada en 1339, Xella va ser un antic poblat fenici, cartaginès i romano

La mesquita de Agdal

La catedral Sant Pere de Roma: situada a la Plaça de Golan. Aquest edifici, sempre destinat al culte catòlic, va ser completat en 1930

Donar-al-Mahkzen: el palau reial i la seu del govern on treballen i resideixen més de dues mil persones. S’accedeix al palau per una vasta esplanada, el “Méchouar”

Bab ar-Rouah i l’avinguda de les Forces Armades Reals (FAR)

Marroc (en àrab: al-Magrib, ‘el país de l’occident’; en berber: Murakuč ‘La terra de Déu’) -oficialment anominat Regne del Marroc (en berber: Tageldit-n- Murakuč; en àrab: ا al-Mamlaka al-Maġribiyya) o Regne Alauita del Marroc- és un país sobirà situat al Magrib, al nord d’Àfrica, amb costes a l’oceà Atlàntic i el mar Mediterrani.

Marroc es va independitzar el 2 de març de 1956 d’Espanya i França. Es troba separat del continent europeu per l’estret de Gibraltar. Limita amb Algèria a l’est -la frontera es troba tancada des 1994-, al sud-oest amb el Sàhara Occidental, al nord amb Espanya, el seu principal soci comercial amb el qual comparteix tant fronteres marítimes com terrestres -Ceuta, Melilla i les places de sobirania- i al sud amb Mauritània encara que aquesta última frontera, no és reconeguda internacionalment. Ocupa part del Sàhara Occidental, després de la marxa verda de 1975, la signatura de l’Acord Tripartit de Madrid, i la interrupció del procés de descolonització i abandó d’Espanya del territori

El 1984 l’assemblea de l’Organització per a la Unitat Africana (OUA), instància predecessora de la UA i de la qual el Marroc era membre fundador, va acceptar com a membre a la República Àrab Sahrauí Democràtica (RASD) . Com a resposta, el Marroc es va retirar de l’organització. És membre de la Lliga Àrab, Unió del Magrib Àrab, l’Organització Internacional de la Francofonia, l’Organització de la Conferència Islàmica, la Unió per la Mediterrània, la Unió Europea de Radiodifusió, el Grup dels 77 i el Centre Nord-Sud. És també un aliat important no-OTAN dels Estats Units. A més és el país del món àrab on és més estudiat l’idioma espanyol, amb més de 80.000 estudiants segons la informació facilitada per l’Institut Cervantes a 2015.

Des de 1984 fins 2017, va ser l’únic país africà que no era membre de la Unió Africana. L’Estat marroquí va ser readmès amb majoria absoluta, el 30 de gener de 2017, durant la XXVIII Cimera de la Unió Africana, succeïda a Etiòpia.

Font: wikipedia