Quo vadis immigrat ?

Posted by

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA – Les Corts – 27 de setembre de 2017

La política d’immigració a casa nostra s’ha vist des de fora del tot caòtica i desinformada

La SDRCA va convidar un càrrec per fer el discurs inaugural d’un taller sobre Euràfrica. La persona en qüestió va fer un record dels famosos negres del Maresme. No recordo massa el que va dir a més a més excepte desitjar-nos una bona jornada

La nota de premsa redactada i distribuïda va esmentar que la persona convidada seguia una línia argumental com la nostra

Resulta que al cap de poc ens criden per una inspecció exhaustiva que ens va costar molts diners, temps a part. L’agressivitat amb què ens van fer la inspecció era objecte de pel·lícula

Al final no van trobar res anormal, però ni un cap d’agulla. En una altra època vam anar a raure a un tècnic que ens va amenaçar de no treballar amb empreses quan aquesta és una mina de gran productivitat

Va posar el crit al cel d’una cosa que és superproductiva a nivell humà perquè permet augmentar rendes d’africans residents aquí o a l’Àfrica

Vaig quedar molt sorprès quan la consellera de torn va dir en públic: “No se’n van…!”. Com pretenia aquesta bona senyora que se n’anessin ? On havien d’anar ?

Després de l’esforç que havien fet per arribar a casa nostra tants africans per viure entre nosaltres no podien haver-se’n anat de cap manera

Des de fora es veu una política d’immigració molt passiva, tampoc s’hi veu transparència. Sembla com ara això dels africans immigrats i la integració hagi passat a la història. Com sempre ha passat, la política immigratòria s’ha passat als afectats per això del campi qui pugui

L’administració pública no va acollir com calia els nouvinguts, és una vergonya del s. XXI, com si les immigracions del s. XX no haguessin ensenyat res. Només es va oferir ajut a casos molt concrets. Poca cosa per satisfer les necessitats i les realitats dels col·lectius afectats

Què han pensat les administracions públiques per als seus descendents ? Qui més fan i han fet són les mestres i els mestres que amb la seva dedicació acullen infants d’origen estranger