Què és l’Àfrica ?

Posted by

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA – Les Corts – 1 de juliol de 2019

Aquesta pregunta no la puc respondre amb propietat. Només la poden contestar certament grups d’africans i d’africanistes. Hi ha dues Àfriques: la insular i la continental. A les illes s’hi sol viure millor

Les illes de l’Atlàntic són Cabo Verde, Bioko (Guinea Equatorial), São Tomé e Príncipe. Les illes de l’Índic són Seychelles, Comores, Maurici, i Madagascar (gairebé de dimensions continentals)

La població africana és d’uns 1.320 milions de persones, ocupant una superfície d’uns 30 milions de km2. Comparada amb Europa, el nostre continent té una superfície d’uns 10,5 km2, habitada per unes 744 milions de persones

Això significa que Àfrica té al voltant del doble de persones i de gairebé el doble de la superfície. Això ens dóna una visió superficial de les diferents magnituds

Com són els africans ?

N’hi ha de tot com a tot arreu. L’estructura social ve determinada per ètnies, dins d’aquestes els clans. Aquests grups tenen una importància destacable en aquestes societats. Àfrica és un mosaic de cultures

Els africans reben una important influència d’Europa des de fa segles. Uns africans van fer una pel·lícula en què els blancs havien esdevingut sotmesos pels africans des de qualsevol perspectiva. En aquest cas es veia com la humiliació dels blancs posava en evidència l’actual humiliació dels negres

Les classes socials són molt visibles. L’Àfrica rural no té res a veure amb les ciutats, on es viu millor encara que hi hagi desheretats que visquin en suburbis. Hi ha una gran diferència entre les persones que viuen en un lloc o un altre

Normalment a les zones rurals no hi arriba cap mena de servei. És la imatge en què dones i nenes van a buscar fusta al bosc, però això no les hi treu la fierté. Parlant figuradament, Àfrica és un desert si manllevem les ciutats.

Tanmateix hi ha vincles familiars entre aquest dos móns perquè les persones volen visitar els seus congèneres

Els africans volen trobar per si mateixos les solucions dels seus problemes, cada dia més menystenen les accions de les oenagés europees. No volen ser tractats com a inferiors. En aquest sentit, conec gent africana del continent molt ferma

Les charities europees estan fent front a aquestes realitats tot canviant estratègies com ara fer-se càrrec d’emergències. Recordo un cas d’atemptat contra Metges sense Fronteres a Somàlia o al voltant

Tot i que per mi és nou, hi ha entitats americanes que ofereixen els seus serveis als governs africans, que són els qui aporten el cash necessari. És una nova manera de cooperació del tot mercantil