Propietaris

Posted by

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA – Les Corts – 11 de març de 2018

Més d’una vegada determinats governs africans cauen en la temptació de nacionalitzar béns d’africans blancs. No hi ha decisió més adversa que aquesta perquè aquelles propietats poden caure en mans d’ignorants. El resultat és que la producció caigui a zero

Són polítiques de fets consumats que empobreixen de mala manera el país i els gruix del seus habitants. Els governs temptats per aquestes pràctiques haurien de fer primer anàlisis de viabilitat i reconèixer els africans blancs que les exploten o explotaven com a reals africans

Aquesta va ser una de les qüestions més agres que hi van haver després de la caiguda de l’apartheid. Alguns africans accepten tàcitament aquest tipus de decisions moguts per una ràbia i un odi viscerals

Les coses són com són perquè en molts llocs de l’Àfrica hi ha famílies d’origen europeu que es guanyen la vida amb la suor del seu front. Allunyar aquestes famílies de les seves propietats és no només una injustícia pròpia de la ignonímia sinó la pèrdua econòmica que afecta tot el país en el seu conjunt

Hem arribat a un punt que s’ha de fer front a les realitats socioeconòmiques. Els africans que es mouen per un odi visceral haurien de ser ben tractats per psicòlegs i personal mèdic perquè anar contra realitat no aporta res de bo

Sovint el mòbil és la impotència de molts negroafricans que no tenen accés al món del treball perquè moltes vegades són uns complets incompetents. No en tenen pas la culpa d’haver arribat a aquesta situació sinó que haurien de ser formats mitjançant mecanismes que tenen les corresponents autoritats

No n’hi prou de plorar perquè el que cal és esforçar-se tant en les sessions formatives així com en les laborals, arribats al cas. Àfrica necessita un cop de timó fet a l’africana que desperti tots els seus ciutadans