Poti-poti

Posted by

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA – Les Corts – 7 de febrer de 2018

Considero que, començant per mi, tots vivim en un cert grau de penosa ignorància. No penseu que em refereixi només a la gent del carrer perquè hi ha directors de grans empreses que poca cosa saben de res

Un professor universitari no només ens explicava temes relacionats amb la ciència sinó que també ens feia evidents certes situacions socials. Recordo que entre les múltiples explicacions per a la nostra vida professional deia: “En aquest món hi ha dos extrems: saber molt de res, i saber res de molt”

És molt difícil presentar a les persones que formen part de la nostra societat asseveracions com aquesta. Hi ha persones que són sàvies des de l’anonimat, no hem de buscar articulistes que només busquen ser condecorats en vida sinó a més miren que els hi facin una estàtua

Saber molt de res o saber res de molt només està fet per a persones histriòniques. Aquest país no busca cabdills o, si més, no no els ha de buscar. Hem de fer entre tots els possibles per elevar al màxim les nostres ambicions socials d’interculturalitat

Tot això s’enfoca només a casa nostra sinó a qualsevol comunitat africana pròpia de tot país africà. La millor manera per transmetre aquests objectius a l’Àfrica és a partir dels seus ambaixadors, immigrats a casa nostra

En el seu dia em vaig queixar del mal que estàvem conferint a aquests africans, tenint-los a les fosques. Em vaig adonar d’aquesta realitat quan vaig començar a tractar immigrats africans

Vaig veure en les seves mirades el mirall de la nostra societat. Personalment a mi em va decebre d’allò més. Com que l’impacte màxim de cadascuna de les quatre fonts d’immigració tot just arriba a l’1%, les autoritats públiques han derivat el problema a les següents comunitats:

  • europeus
  • africans
  • asiàtics
  • hispanoamericans

Cadascú es busca la vida com pot. De la mateixa manera que la nostra societat ha fet la caricatura dels immigrats segons el seu lloc d’origen, els immigrats han fet la nostra. Estem en una situació especial que espera el desenvolupament de les pròximes generacions