¿Por qué me quieres, Andrés?

Posted by

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA – Les Corts – 6 de juny de 2017

Por interés ¿Por qué más? Porque me das. Si más me dieras, más te quisiera. Porque me das, te quiero más. (Verset d’un sainet de fa potser més d’un segle)

De vegades un es pot fer amb facilitat amb una idea irreal, això que la pràctica no s’ajusta a la realitat

L’Obra Social “la Caixa” és un organisme privat o eufemísticament una institució publicoprivada com tantes n’hi ha a Barcelona, però desenganyem-nos-en perquè és propietat d’un poderós banc anomenat CaixaBank

La principal part ve de l’assignació pressupostària d’aquesta banca que ens resulta tan pròpia, amb afegits com poden ser els ingressos per entrades en alguns edificis de la seva propietat

CaixaBank en pot fer l’ús que més li plagui perquè es una societat mercantil, i per què no utilitzar-la per fer-ne màrqueting ?

CaixaBank disposa de tota mena d’experts, avaluadors o supervisors en tot tipus d’activitat que li interessi. El lliurament de subvencions està escudat per les opinions de totes aquestes persones formades en el funcionament de l’Obra Social “la Caixa”

Aquestes persones fan de matalàs entre CaixaBank i els grups de treball que hi ha arreu treballant gràcies a aquesta Obra Social. Aquestes persones expertes procedents de la flor-i-nata ciutadana donen cobertura a aquesta entitat tan estimada per tots, però cal tenir clar que és una entitat privada oberta al públic

Entre ambdues parts hi ha sedassos de tota mena

Em van convidar a assistir al xou mediàtic anual de rendició de comptes de l’Obra Social “la Caixa”. L’acte era de mitjana distància, ni massa curt ni massa llarg. Durant l’acte el meu cap es va inflar paulatinament perquè no tenia clar que aquell acte tenia amo, era un acte privat. Quan faltava poc per acabar-se me’n vaig anar perquè ja no podia més

La frase que més va repercutir sobre l’acte es quan es preguntava als assistents si el fundador de la Caixa d’Estalvis i Pensions se sentiria orgullós d’aquesta Obra Social. Donaven a entendre que la seva resposta seria positiva

Jo crec que aquest gran home que va dissenyar un sistema de pensions per a tothom, però sobretot als més desvalguts, no n’estaria massa satisfet

Fa anys vam demanar una subvenció a l’Obra Social “la Caixa”, però no n’hem tornat a demanar cap més ni en demanarem cap altra. L’única frase que ens van enviar per correu electrònic venia a significar “no t’ha tocat”.

El problema en aquell moment no era que ens diguessin que havien denegat una sol·licitud en la qual hi havíem treballat gairebé un any sinó que no vam tenir cap interlocutor que ens fes veure on havíem fallat. Perquè ningú no neix ensenyat. Diàleg nul…!

És clar que una entitat privada pot fer el que vol… què, com, quan, etc. No existeix mai cap interlocutor ni per carta, ni per oficina, ni per qualsevol altre mitjà de comunicació. Crec que, si fem cooperació, hi hauria d’haver un possible enllaç per aprendre

Tampoc estan oberts a operacions financeres com exigeix sovint la cooperació internacional, res en absolut. Tampoc hi entra la seva imatge que es podria difondre a l’estranger, allò del màrqueting posem per cas