Poders

Posted by

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA – Les Corts – 5 de març de 2019

Avui tinc un dia una mica especial perquè des del meu cap brollen coses que han anat passant durant aquests anys

La primera dedicatòria prové de Mariano Rajoy quan va donar per morta l’atenció sanitària pública universal. Es va crear aleshores un volcà d’articles i notícies en contra d’aquesta decisió. Quan s’ha restablert la assistència sanitària, pràcticament ningú no n’ha fet cas

Els immigrants no van ni respirar perquè havien tingut la seva vida sanitària coberta a l’inscriure’s a les mútues privades. ¿Es pot concloure que Mariano Rajoy no va fer altra cosa que donar vida a la sanitat privada ?. Què ha passat fins ara ? Jo no ho sé. Si hi ha algú que ho sàpiga, té les portes obertes per explicar-ho

Un altre tema està relacionat amb una jove arquitecta que va fer els primers dibuixos per a la construcció d’un complex social a Mfou, el Camerun. La frase lapidària fou: “Tots els països són iguals”

M’hagués agradat que hagués volgut d’acompanyar-me per veure la capital Yaünde. Físicament és una ciutat on no destaca res, és erma per si sola. No té cap atractiu, però hi plana la veritable misèria humana

Estic d’acord amb ella que tots els països del món, o gairebé tots, perquè en tots tenen el poder judicial, el legislatiu, i l’executiu. Però arreu hi ha com a mínim dos poders més: els mitjans de comunicació i els eclesiàstics

Parlo en plural dels eclesiàstics per què en qualsevol país com Espanya hi pot haver més d’una religió. Els mitjans de comunicació s’anomenaven el quart poder. Aquest quart poder pot set molt llaminer per les bases del poder executiu, les informacions poden ser mediatitzades o censurades soto voce o per escrit

Aquest poti-poti està marcat pels poders dits fàctics perquè aquests poders són els que realment manen. Aquesta descripció formal del poder no es pot descriure amb traços rectes perquè, vulgues que no, qui mana mana

Vaig anar a validar el projecte de la jove arquitecta, però gairebé me’l van estavellar al cap per la manca d’atributs del projecte. El responsable em va demanar quant m’havia costat. Al no dir res jo, va fer una aproximació. La realitat és que el que en vaig pagar va se al voltant d’una tercera part

Vist com van les coses, aquesta noia podria anar a treballar al Camerun perquè per la seva forma de ser i de pensar faria pela llarga. Tots els països són iguals ?