Persones no-humanes

Posted by

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona SDRCA – Les Corts – 5 de març de 2020

Nosaltres tenim un gat des de 2002. Va privar el criteri de la nostra Tresorera. La nostra Secretària va fer tots els possibles per la seva bona salut i per una bona alimentació.

El gat va reeixir. Encara és amb nosaltres. Conserva totes les seves capacitats cognitives malgrat que ja és una mica gran. Aquest gat ens ha ensenyat molt. Nosaltres li hem donat sempre el major afecte. Ara és un de nosaltres

L’experiència que tenim del seu comportament ens ha permès observar com pugen gats acabats de néixer. El meu professor de Filosofia no va estar massa encertat dient que les bestioles actuen per instint

Un altre gat acabat de néixer el va portar de visita a l’associació. Va ser sorprenent veure que aquest gatet anava aprenent per si sol i sobre la marxa. En pobles i poblets els gats formen part del carrer. Tothom els respecta, però poca cosa més

En les cases del poblet d’on n’he heretat la sang, les portes del carrer duien un forat inferioren la part inferior perquè els gats s’hi poguessin refugiar o simplement estar. Els gats, tot i que són molt independents, marquen el seu territori amb la seva olor

Els gats formen part de l’entorn dels seus amos, que per ells són uns més. Aprenen també a demanar-ne ajut i consell. Tornant al nostre gat, que encara no ha arribat a fer els 18 anys, cal remarcar que té unes capacitats cognitives mai esperades des quan el vam acollir

Té una capacitat d’aprendre extraordinària, però això és una característica de tots els gas. Sap quedar-se sol. No gosem deixar-lo massa temps sol perquè això podria provocar estats mentals propis de la solitud, però ell se sap acostumar. Tenim una molt bona capacitat de diàleg amb el nostre gatet. Té els colors d’un tigre…!

La nostra observació dilatada en el temps, més de 17 anys, ens fa concloure que no podem dir-ne que és una bèstia sinó una personeta seguint la línia d’una jutgessa xilena no fa massa anys. Considerem que és una persona no-humana. N’estem disposats a parlar-ne amb qui sigui

D’acord amb el meu primer professor de Filosofia, les persones humanes som animals socials. Després d’altres observacions és fàcil dir que els animals són interdependents.

Estem envoltats d’altres tipus d’animals. Jo em diferencio del meu professor de Filosofia perquè diu que els altres animals fan coses per instint

Estic observant cada dia que els animals pensen sempre. S’obren a aprendre alguna cosa de nosaltres i de l’entorn

Sempre estic pensant en les meves visites anuals a la meva àvia. Tenia una granja amb molts animals. Les meves visites curtes no eviten tenir l’amor de cadascú. Em reconeixien d’any en any

Una característica important de tots els ramaders és la capacitat d’estimar el seu bestiar, ja que és molt més productiu.

Hauríem d’haver pres lliçons de sant Antoni abat i de sant Francesc d’Assís perquè els animals també són persones, persones que no són humanes com una jutja ha definit a animals altament intel·ligents