Per què no ?

Posted by

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA – Les Corts – 13 d’agost de 2017

Els balears diuen que parlen català, però estan més separats de Catalunya que Catalunya de València, on parlen una mateixa llengua que el català, però anomenada legítimament valencià. El valencià arriba fins a Múrcia, a la comarca del Carxe.

Tot aquest embolic és prabablent fruit de maquinacions pròpies de totes bandes. La veritat deu ser que a moltes persones els fa por gestionar una desena de milions de l’àrea lingüística

Aquest tema es pot comparar amb la llengua wòlof del Senegal, parlada per uns 2/3 de la població total. El wòlof és parlat a parts iguals per persones que la tenen com a llengua materna i per persones que han adquirit l’hàbit de parlar-lo

Queda clar que el wòlof se’l podria passar de categoria, però passar-lo com a llengua nacional com el francès no és tan clar perquè no el parla tohom.

És cert que moltes llengües africanes, disminuides pel colonialisme, van ocupant un lloc oficial en un bon grapat de països. S’ha elevat un bon pessic de llengües africanes en força països

Sense anar més lluny, Sud-àfrica ha elevat un grup de llengües africanes al costat de l’anglès i l’afrikaans, una varietat africana del neerlandès

Jo crec que, tal com està el món, ha arribat el moment de la cultura perquè ja hem deixat enrere el poder de les ideologies

Estem de sort perquè des de fa dècades disposem d’un Diccionari Català, Valencià, Balear, que així el van anomenar els seus autors, Antoni Maria Alcover i Francesc de Borja Moll, sense oblidar l’obra faraònica de Joan Corominas, entre altres obres fonamentals de la llengua

Crec que tot aquest currículum hauria de ser xuclat per l’ACALAN (Acadèmia Africana de les Llengües) amb seu a Bamako, Malí