Passions

Posted by

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA – Les Corts – 7 de febrer de 2019

L’Àfrica és per a mi la meva gran passió malgrat tota mena d’obstacles. L’Àfrica és des de tots els punts de vista el pitjor continent del món salvant unes honorables poques excepcions.

Quin és el meu mòbil ? Crec en les persones africanes perquè són persones humanes com jo i una infinitat de coses més. Exceptuant el millor comportamebt general de les illes només veig ben encarrilats els països africans mediterranis, exceptuant Líbia

És inaudit que un país amb molts menys habitants que Catalunya hagi entrat en el tren de la bruixa. Tinc molt de respecte per Algèria i el Marroc perquè no van entrar en la voràgine de les “primaveres” àrabs. Respecto a causa dels tunisians que estigun sortint del túnel provocat amb la seva revolució

Egipte no podria tenir res millor que la manu militari del règim. Aquest règim ha salvat moltes vides tot garantint un futur democràtic d’aquí poques dècades. Un país de 80 milions de persones fou salvat in extremis per un exèrcit modèlic en molts aspectes com ara garantint les primeres necessitats

Jo diria que el món africà mediterrani se salva per l’antiga cultura romana. Som germans en aquest sentit, però la resta d’Àfrica està sotmesa a la ignomínia o, segons el Diccionari normatiu valencià, a la situació o estat de la persona que ha perdut la consideració dels altres, generalment per la seua conducta o pels seus actes censurables

L’Àfrica sudsahariana, en general, viu com faria cent anys. Quan vaig ser a Rússia fa uns quinze anys, hi havia missatges que deien: “el Japó ja viu al segle XXI, però nosaltres els russos encara vivim al s. XIX”. Això és una paròdia de la realitat, però una gran part d’Àfrica viu en aquesta situació

Les coses no arriben soles perquè aquestes persones viuen en un bucle. El baix nivell d’inculturació i els baixíssims índexs de desenvolupament humà els deixa poc marge per seguir endavant. Les males polítiques després de l’emancipació de les metròpolis també hi ajuden molt

A mi em fa gràcia que alguns europeus quan hi munten qualsevol mena de centre diuen que els africans són feliços, però jo no n’he trobat gaire de llustrosos. M’agradaria fer arribar un bri d’esperança a aquests més de 1.000 milions de persones. Que ho expliquin els nostres immigrats

Molts s’han vist les orelles perquè estan fent feines del s. XXI, no pas del s. XIX. I és que tots tenen intel·ligència, però aquí tenen un medi que els permet somiar i tirar endavant. Jo demano a gairebé tots els governs africans que generin l’ambient necessari per anar més lluny