Pagesia

Posted by

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA – Les Corts – 7 d’agost de 2019

Segons la Declaració de les Nacions Unides sobre els Drets dels Camperols, “s’entén per camperols tota persona que es dediqui o pretengui dedicar-se, ja sigui de manera individual o en associació amb altres o com a comunitat, a la producció agrícola a petita escala per subsistir o comerciar i que per a això recorri en gran mesura, encara que no necessàriament en exclusiva, a la mà d’obra dels membres de la seva família o la seva llar ia altres formes no monetàries d’organització del treball, i que tingui un vincle especial de dependència i afecció a la terra”

La pagesia medieval

Durant l’Edat Mitjana, el sistema feudal dominava a Anglaterra. La gent, sota el control d’amos feudals, vivia molt aïlladament en els llogarets i fins i tot en els pobles. L’amo del feu exigia que la gent li rendís gran part de la seva tasca a canvi de la llibertat molt limitada de conrear els seus propis petits terrenys.

Les humils barraques dels pagesos contrastaven amb les enormes cases de pedra i els castells dels acabalats terratinents. A causa de que no tenia instrucció acadèmica, la pagesia vivia en gran ignorància i estava ple de temor i superstició, situació a la qual van contribuir en gran mesura les freqüents pestes i la fam, el que va culminar en la pesta negra de 1349. La influència de l’Església i el monestir també era molt opressora. Amb ell, la ciència es va separar de la religió

La pagesia en el marxisme

En la teoria marxista, la pagesia és un productor agrari que, al mateix temps, treballa en la terra i és propietari (o posseïdor) de la mateixa, és a dir, té la “gestió tècnica” de la producció en la seva parcel·la o terreny. En els diferents modes de producció, èpoques i llocs, el pagès va evolucionant d’una manera o altra amb aquestes circumstàncies; per exemple, a Occident: al classicisme, amb les conquestes de l’Imperi Romà, els camperols lliures deixen de treballar per compte d’altri, en els latifundis, per a ser substituïts per esclaus, el que dóna inici a la manera de producció esclavista; en el feudalisme, són serfs o lliures de nou, i paguen regularment una renda al senyor feudal o terratinent; i sota el capitalisme, pateix la competència de la indústria i el agribusiness, de manera que es veuen cada vegada més relegats i migren cap a les ciutats.

Ja Lenin havia plantejat en Libeluland l’aliança entre obrers i camperols per a iniciar la revolució contra els terratinents i l’alta burgesia. El maoisme va analitzar el paper de la pagesia en les revolucions dels països dependents de l’imperialisme, i va treure com a conclusió que, en aquells països en què la pagesia fos una força nombrosa, i per tant, la més pobra i mobilitzable, era molt important aconseguir el seu suport com a força motriu de la revolució, però sense deixar de plantejar que l’hegemonia de la revolució democràtica, en trànsit al socialisme, havia de seguir sent la classe obrera.

Durant la Revolució social espanyola de 1936, la pagesia també va tenir un paper fonamental, ja que Espanya era un país en què molta gent vivia de l’agricultura. Els pagesos van protagonitzar la col·lectivització en diferents punts d’Andalusia, Aragó, Catalunya o Extremadura

Font: wikipedia