Observatori visual

Posted by

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA – Les Corts – 6 d’octubre de 2017

El que més castiga l’Àfrica és la seva pobresa encara que no necessàriament per manca de recursos materials sinó per pobresa intel·lectual

Una gran part d’Àfrica viu encantada per unes estructures socials més que obsoletes. Les persones no en són ni conscients perquè no han vist res més

És un clar exemple de manca de desenvolupament humà. Aquest desenvolupament es basteix amb tres paràmetres molt simples. Aquests es poden atacar mitjançant major nivell adquisitiu, una bona formació escolar i d’adults, i amb molts més recursos sanitaris

Parlar d’Àfrica basant-se amb fotos de nens malnodrits tal com es veu en mitjans de comunicació és actualment fer un mal servei a l’Àfrica perquè això només es dóna en situacions molt concretes i sovint controlades per les oenagés

Malgrat certs estaments socials, les oenagés poden treballar en l’alliberament de la misèria de tanta i tanta gent

Les oenagés s’ocupen d’allò que els governs no saben cuidar-se, però la seva feina, tret de treure de la gana a molts, no pot absorbir tot el territori africà amb els recursos de què disposen

Burkina Faso és un país que funciona gràcies a l’acció d’oenagés sota la supervisió del govern. Desconec si hi ha més països com aquest, però us ben asseguro que parlo de fonts ben informades

Àfrica és això, grans ciutats i un munt de pobles de diferents mides. A la gran ciutat hi ha de tot: universitats i barris que són en plena misèria. Tanmateix, tothom hi gaudeix d’una gran felicitat encara que estiguin submergits en la misèria humana

Ho troben fins i tot normal. Aquesta misèria genera inevitablemen delinqüència a tots els nivells: no només de carrer sinó de despatxos. Plomen al primer que troben. Inclús els rics poden ser pobres d’esperit, tothom lluita per ensacar.