Ni tan cru ni tan cuit

Posted by

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA – Les Corts – 24 d’octubre de 2017

Una cosa molt important de cara a l’anàlisi és veure les coses dins de context. En quin context són els escenaris africans ?

Posem per cas que una persona té la responsabilitat de narrar un fet. Com a mínim poden passar dues coses. Una possibilitat és que tingui prou temps per fer tot el que calgui per redactar l’informe

En l’altre cas, tot just començar, li posen una data en què no podrà assegurar la bondat de l’informe. Per sortir del cas la redacció estressant de l’informe resultarà en un nyap

El seu superior estarà molt content per entregar-li-ho el dia que li havien dit. Com es pot distingir quin informe és quin ? Això ho dirà el temps perquè un cop refredades les coses s’acusarà al redactor pel seu mal treball forçat

Això passa a tot arreu, però vull fer especial esment als que ens venen moltes organitzacions humanitàries perquè han de fer un màrqueting de les seves activitats i de l’assoliment dels seus objectius per recaptar diners

Els perjudicats d’aquestes formes de treballar ho som tots: donants, administradors, els qui treballen en el terreny, i, el que és important, els beneficiaris de l’acció humanitària

Sempre contra rellotge…!

Veig amb molt de disgust campanyes que a primera pàgina surt una foto d’un nen o nena negres. Això és realment un disbarat que els dissenyadors de les campanyes de recaptació de fons no facin cas de les realitats

Els africans n’estan fins al capdamunt que es presentin aquestes imatges d’aquest països generant una animadversió. Si les coses es fan ben fetes, els africans no dubtaran a donar suport a les accions humanitàries

Mantenir un discurs utilitzant implícitament el mateix patró no serveix de res. Als nostres temps cal fer la feina ben feta i polida