N’hi ha prou ?

Posted by

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA – Les Corts – 10 de març de 2019

Mai hauria pensat que, quan la intensitat de la immigració africana era molt elevada, recolliríem els fruits actuals. Es pot dir que som en un aiguabarreig d’unes grans dimensions

Per mi ja poden cantar Missa totes les parts implicades. Les nostres institucions són per donar la major harmonia al poble, però això no s’ha aconseguit ni de bon tros

Atribueixo en part a les diferents autoritats la manca d’una coordinació necessària perquè cadascuna d’elles té les seves competències. El sistema que s’ha adoptat és el de la pluja que sempre cau de dalt a vall. L’estratègia que possiblement es va emprar va ser la canalització de les aigües de la pluja

Ni així no n’hi havia prou segons el que es pot veure ara pels carrers. S’ha deixat fer a la immigració africana per arribar a una situació tan esquizofrènica com l’actual. No en tenen la culpa els immigrants ni la ciutadania natural d’aquest país

S’ha tractat el problema en grans nombres, però lluny de la comptabilitat analíca necessària. Diré més n’hi ha que han fugit de les ordres de l’Estat, la qual cosa és molt greu perquè no vivim en l’anarquia

Tothom pot explicar les seves anècdotes sobre la immigració africana, si no pregunteu als taxistes, que són el mitjà de comunicació més important de Barcelona. Que us expliqui durant un trajecte de 8 o 9 euros com veu la situació

Per no glorificar us diré que hi ha tot un barri de Mallorca dedicar al crim organitzat amb una oferta amplíssima de tota mena de productes fora de la llei. Per no anar tan lluny cal fer referència als manters de Barcelona. Aquests no són a la llei ni que ocho cuartos

Per què aquesta gent té la màniga ampla ? Jo demano que, qui ho sàpiga, ho digui perquè totes aquestes persones haurien d’anar-se’n de casa nostra a fer la guitza als seus llocs d’origen. Hi deuen haver secrets molt dolorosos per a les orelles populars

Tots aquells negroafricans que vaig coneixer en aquella època eren persones normals, normalíssimes. D’on han sortit tants bandolers que criden: “con dinero o sin dinero, hago siempre lo quiero porque yo soy la ley”

He viscut situacions violentes per immigrants africans amb estudis. La raó és que no es volen integrar per xuclar tant com puguin de les nostres butxaques