Nelson Mandela (1918-2013)

Posted by

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA – Les Corts – 20 de desembre de 2017

No gran cosa més es pot dir de nou sobre l’apartheid (separació) o segregació de races establert a a Sud-àfrica durant 1948

L’alliberament de Nelson Mandela (1990) encaixa amb l’enderrocament del mur de Berlín durant la nit del 9 al 10 de novembre de 1989, una mostra de la imminent caiguda de la Unió Soviètica el 8 de desembre de 1991

Aquest procés fou dut a terme sota el mandat de Mikhaïl Gorbatxov (1985-1991)

Les primeres eleccions sud-africanes sense apartheid es van fer per la presidència i el parlament entre el 27 i el 29 d’abril de 1994. Això donava pas a la presidència sud-africana de Nelson Mandela (1994-1999), el primer govern negre després de l’últim blanc (1993)

La caiguda del mur de Berlín va significar que poc després la Unió Soviètica deixés de finançar tota mena de grups afins arreu de tot el món tot, afavorint la fi de l’apartheid (1948-1990)

A partir d’aquest moment Frederick de Klerk i Nelson Mandela es van posar a parlar de la Sud-àfrica del futur

Nelson Mandela va estar tancat durant 27 anys en tres presons diferents. Tothom a Siud-àfrica volia que Nelson Mandela esdevingués un únic mite perquè així tots els sud-africans estiguessin protegits pels acords que va aconseguir Nelson Mandela

La separació de blancs, mulatos, negres i indis va quedar en un no-res, d’on ve el nom que s’ha guanyat Sud-àfrica com el país de l’arc de sant Martí

Un cop superada aquesta fase quedava el més difícil per fer, però que encara no s’ha acabat encara: l’anivellament socioeconòmic de totes les parts implicades (hi ha blancs tant o més pobres que d’altres de diferents colors)

Una llegenda diu que, quan es va fer el judici per al seu confinament a presó, Nelson Mandela va demanar davant la sorpresa del seu advocat, esgarrifat, que l’executessin de seguida

És clar que els blancs no el volen pas mort sinó confinat a presó en espera de temps millors. Aquesta circumstància va permetre que Nelson Mandela pogués analitzar de cap a peus la societat sud-africana, inclosa la blanca, i concretament la boer perquè de fet era la que manava

Nelson Mandela va assolir la categoria de mite, encara que no hagués estat sant durant tot el que li va quedar de vida, aquest cop de mort natural…!

La vida dels sud-africans és la que ha permès superar els diferents obstacles racials. Tot i que Sud-àfrica ha esdevingut, al costat de Nigèria, una de les economies que més avancen en el continent negre, Sud-àfrica és l’únic país africà que pepresenta l’Àfrica en el G20 la qual cosa li dóna caràcter i confiança. Sud-àfrica és després de l’apartheid un país en plena evolució