Ndjamena

Posted by

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA – Les Corts – 14 de març de 2019

N’Djamena (en àrab, Injamīnā, “lloc de repòs”, en francès N’Djamena o Ndjamena) és la capital del Txad, i la ciutat amb més habitants del país. Fins a 1973 se li va conèixer amb el nom de Fort-Lamy. Té una població aproximada de 1.092.066 habitants. És també una regió amb estatut especial, dividida en deu arrondissements.

Està travessada pels rius Chari i Logone. Posseeix un port, i compleix principalment una funció administrativa, i com a lloc d’emmagatzematge de diferents productes (ramaderia, sal, cereals).

A la ciutat de N’Djamena es pot observar el bell paisatge del barri històric amb la seva arquitectura colonial de cases d’adob. El Museu Nacional posseeix col·leccions de la cultura Sahr, que es remunta al segle IX. L’acolorit mercat és el lloc ideal per contemplar la vida local i comprar catifes i joies fetes in situ.

El Txad (en francès Tchad; en àrab Tshad), el nom oficial és República del Txad, és un país sense sortida al mar situat a Àfrica central. El Txad es troba dividit en tres grans regions geogràfiques: la zona desèrtica del nord, l’àrid cinturó de Sahel en el centre i la sabana sudanesa fèrtil al sud.

El llac Txad, pel qual el país va obtenir el seu nom, és el cos d’aigua més gran al Txad i el segon més gran d’Àfrica. El punt més alt del Txad és el Emi Koussi al desert del Sàhara. N’Djamena és la capital i la ciutat més gran del país. Txad és la llar de més de 200 ètnies. L’àrab i el francès són els idiomes oficials, mentre les religions amb més seguidors al país són l’islam i el cristianisme.

A principis del setè mil·lenni a. C., nombroses poblacions humanes van arribar al territori txadià. Per a finals del primer mil·lenni a. C., van sorgir i van desaparèixer diversos estats i imperis a la zona central del país, tots ells dedicats a controlar les rutes del comerç transsaharià que creuaven per la regió. Al s. XIX França va conquistar aquest territori i en 1920 el va incorporar a l’Àfrica Equatorial Francesa.

El 1960 Txad va obtenir la seva independència sota el lideratge de François Tombalbaye. El 1965 els aixecaments en contra de les polítiques cap als musulmans del nord del país van culminar en una llarga guerra civil. Així, el 1979 els rebels van prendre la capital i van posar fi a l’hegemonia dels cristians del sud.

No obstant això, els comandants dels rebels van romandre en una lluita constant fins que Hissène Hauré es va imposar davant els seus rivals, però en 1990 va ser enderrocat pel seu general Idriss Déby. Recentment, la crisi de Darfur al Sudan va traspassar la frontera i va desestabilitzar el país, amb centenars de milers de refugiats vivint en campaments a l’est del país.

Mentre existeixen diversos partits polítics actius al país, el poder recau fermament en les mans del president Déby i el seu partit, el Moviment Patriòtic de Salvació. Txad roman plagat de violència política i freqüents intents de cop d’estat.

Actualment, Txad és un dels països més pobres i amb major índex de corrupció al món, ja que la majoria dels txadians viuen en la pobresa com a agricultors i ramaders de subsistència.

Des de 2009 el petroli s’ha convertit en la principal font d’exportacions per al país, sobrepassant la tradicional indústria del cotó.

Font: wikipedia