Naps i cols

Posted by

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA – Les Corts – 21 de gener de 2018

Recordo el cas d’una dona africana resident al Camerun que va agafar un càncer de gola. L’opinió que em va expressar el metge no era de cap manera optimista. Un dels seus fills ens va demanar que ens féssim càrrec del cost de l’operació. Això mateix vam fer enviant els diners que demanava l’hospital

Un cop superada la intervenció, aquesta mare es va dirigir a nosaltres a través del seu fill. Ens va demanar que acceptéssim uns regals a canvi del seu agraïment. No vam acceptar la proposta

No en sabem res més del seu estat de salut, però, per l’opinió anterior a l’operació del metge, caldria pensar que ja és difunta

D’aquest relat en podem treure vàries conclusions. Una història és la d’un fill que es desmarca de la mare demanant diners a un conegut. Una segona història és com el metge es desmarca. Una tercera història és la manca de diners per fer una operació que hagués resultat de franc aquí per l’existència de la seguretat socal

Viure a l’Àfrica no és massa fàcil, és dur, corteix. Tan dur que de vegades fa perdre els sentiments de les persones, inclús de les persones més properes. Viure a l’Àfrica és tan dur que fa perdre el món de vista a un malalt, que en definitiva es fa culpable de la seva malaltia

No vam acceptar els regals perquè li vam lliurar els diners desinteressadament, a canvi de res. Hi havia una emergència que s’havia de suturar, però sobretot no vam acceptar els regals perquè podien ser interpretats com a moneda de canvi. No ens volíem allunyar dels nostres objectius com a associació sense afany de lucre

Àfrica té una salut esbiaixada que només poden solucionar les seves autoritats. Desconec la influència que hi pugui tenir l’Organtzació Mundial de la Salut en la sanitat de països pobres com aquests, com molts països africans. Tanmateix indica una pobra influència en la medicina quotidiana

Al món hi ha prou persones justes que saben evitar els cercles de corrupció destinats a la salut pública. És senzillament una qüestió de posar-s’hi, d’aproximacions reiterades