Muàmmar Muhàmmad Abd-as-Salam Abu-Minyar al-Qaddhafí

Posted by

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA – Les Corts – 5 de juny de 2017

La ciència política enumera els errors que els diferents pobles han d’evitar a qualsevol preu

Entenc que l’error més important més greu en què un poble pot incórrer és l’assassinat, sublimat en forma de magnicidi. Durant la Història s’han comès aquest tipus de faltes en tots els continents

L’exemple més conegut dels darrers segles passa per guillotinar els reis de França (1792). Els mateixos francesos al·lucinen quan recorden aquests assassinats en benefici d’una República que va cedir posteriorment el poder a un emperador, el famós cors Napoleó Bonaparte (1804)

L’assassinat de la família reial russa (1917) va ser un accident provocat per un escamot incontrolat que, així que la van trobar perduda en la immensitat de Rússia, la va assassinar

Europa ha experimentat més magnicidis com ara l’assassinat de Nicolae Ceaucescu (1989) per molt malament que dirigís Romania, que resulta ser el més pobre de la Unió Europea, de bon tros

El magnicidi sempre provoca un buit en la vida d’un país sigui consumat pel poble o pels serveis secrets. Aquesta discontinuïtat immena provoca grans perjudicis en la vida quotidiana

El magnicidi més important de la història recent és l’assassinat de Moammar al-Gaddafi (2011). Aquest magnicidi ha tingut i continua tenint unes conseqüències molt importants tant a nivell nacional com internacional

De la mateixa manera que Saïf al-Islam al-Gaddafi era la seva persona més propera, tot s’havia d’haver acabat fent entrar a Moammar al-Gaddafi en presó com encara hi és el seu fill Saïf. La idea bàsica és que continués essent viu. Els seus detractors ho veurien de bons ulls. Els seus seguidors pensarien que en podria sortir en un temps indeterminat

La seva absència és la raó per la qual Líbia continua essent a la deriva. Deriva en el descontrol del poble libi. Encara més, Líbia s’ha convertit en base de traficants de persones que volen arribar a Europa, essent Itàlia, i la seva icònica illa de Lampedusa, el punt d’arribada més habitual