Móns

Posted by

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA – Les Corts – 30 d’octubre de 2018

Fa la impressió de vegades que les cròniques periodístiques estiguin fora de context. Hi ha una certa tendència a escriure episodis d’altres cultures com si passessin al Vallès

Per exemple, sóc partidari de l’Egipte actual, però s’escriuen coses com aquesta: “Els egipcis, empobrits per les retallades més dures en dècades” (ARA, 15 de juliol de 2018). Aquest titular va contra la línia de flotació del rais Al-Sissi

Aquest exmilitar, quan es va posar al capdavant d’Egipte, va prometre una línia dura per assolir unes condicions democràtiques al seu país a mitjà / llunyà termini. Tots els països occidentals van donar garanties a l’actual presidència d’Egipte perquè van optar pel realisme

El moment en què el rais va fer-se amb el poder tot era una mica galdós amb la traïció al poble egipci feta pels Germans Musulmans. Aquest grup no és que ara no existixi, però té temps per adequar-se a una democràcia real

Les cròniques inspirades per determinats fets reals d’Egipte, s’haurien d’escriure d’acord amb l’ambient que es respira en els carrers del Caire. Si les coses que passen a casa nostra es poden pintar de diferent color, què no ha de passar en un país d’uns 80 milions de persones ?

Això també ho diu un senegalès conegut meu que critica com s’escriuen aquí les notícies de llocs com ara el Sudan d’Al-Baixir perquè considera que els nostres periodistes desconeixen la realitat de tants països africans com hi ha

L’Aliança de Civilitzacions fundada per José Luis Rodríguez anava també en aquest sentit. Un cas extrem és el clar nepotisme que regna a Guinea Equatorial. A mi m’han comentat que la gent del carrer viu com si Teodoro Obiang Nguema no existís, però, si existeix, no hi ha res a fer